En aquest sentit, des de la Diputació insisteixen que cal potenciar les renovables però de manera ordenada i que es tracta d’un document de “bases” que caldrà abordar amb els municipis i que volen consensuar amb la Ponència de Renovables. “És una aproximació”, assegura la coordinadora de l’estudi, Mita Castañer.
La Diputació de Girona va encarregar fa mesos l’estudi. La decisió es va prendre arran de l’aprovació del decret de renovables de la Generalitat i davant l’allau de projectes que s’estaven presentant a la comarca.
La diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, ha explicat que l’objectiu del document es donar resposta a una demanda de criteris generals per part dels ajuntaments –molts d’ells petits- i aconseguir així una “planificació territorial”. “Si no, correm el risc que es facin bolets i d’aquí uns anys mirem enrere i diguem: que malament ho vam fer”, ha dit.
En relació a això, ha dit durant la presentació de l’estudi que la Diputació té la voluntat de fer una transició energètica i apostar per les energies renovables però que vol fer-hi “bé”, amb “criteris científics” i al costat dels pobles.
El document analitza els espais ubicats només en sòls no urbanitzables on es podrien –o no- instal•lar parcs solars fotovoltaics. En concret, té en compte diversos criteris. Entre ells, la classificació del sòl, la seva aptitud agrològica, el seu valor natural, els espais protegits o inclosos al PEIN, les zones boscoses, el pendent i els espais de connectivitat ecològica. També té en compte la proximitat a les principals vies de comunicació i infraestructures de transport i la proximitat a polígons industrials.
L’estudi classifica els terrenys en espais no aptes –i, per tant, descartats-, poc aptes, aptes o molt aptes. Del total de la demarcació de Girona analitzat, identifica com a no aptes 564.315,63 hectàrees, 130.180 de les quals a l’Alt Empordà, 99.191 a la comarca de la Selva i 94.108 al Ripollès. I en classifica com a poc aptes 3.646,76 més, 947,66 de les quals a la Selva.
El Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, les més “aptes”
En aquest sentit, conclou que les dades demostren que la majoria dels sòls no urbanitzables del territori gironí no són aptes per a instal·lacions d’aquest tipus però identifica més de 15.000 hectàrees com a aptes o molt aptes. En concret, 14.337,57 com a aptes i menys d’un miler com a molt aptes. Les dues comarques que més en concentren són el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, amb unes 4.000 hectàrees cadascuna. La comarca que menys superfície apte i molt apta té és el Ripollès, i la Cerdanya i la Selva se situen per darrere del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà.
“Hi ha espai suficient”
El cap del Servei de Medi Ambient de la Diputació, Marc Marí, ha dit que les dades són positives perquè demostren que a la demarcació hi ha “espai suficient” per encabir projectes sense afectar “aquells que són poc aptes o gens aptes”. “El resultat indica que no només podem abastir les necessitats energètiques de les comarques gironines sinó també aportar el nostre gra de solidaritat amb la resta del territori”, ha remarcat.
Malgrat això, el document no té en compte aquells espais on es podrien implantar parcs eòlics –només a l’Alt Empordà hi ha més de sis projectes sobre la taula- ni tampoc els sòls urbanitzables, els industrials o, fins i tot, teulades d’edificacions.
“És una primera aproximació”
Tant la coordinadora de l’estudi, Mita Castañer, com Barnadas han insistit que es tracta d’un primer document de “bases” i que caldrà anar “al detall” amb cada projecte i de la mà dels municipis. De fet, Castañer ha apostat per l’elaboració de plans especials a nivell municipals o de plans territorials d’energia. “El que apuntem són els que segur que no. És una primera aproximació”, ha insistit.
Barnadas, per la seva banda, ha dit que ara ho abordaran amb els municipis i també ho portaran a la Ponència de Renovables amb l’objectiu de “ser útils pel país”. En aquest sentit, ha recordat que es tracta del primer document d’aquestes característiques i que, en aquests moment, el Govern analitza projecte per projecte sense una visió de conjunt.
