Un cop fetes públiques per la Junta Electoral les candidatures que aspiren a governar l’ajuntament de la Bisbal els propers quatre anys, destaca l’absència dels tres partits estatals de dretes, PP, C’s i Vox que no han presentat llista, i per tant renuncien a tenir presència pública a la capital del Baix Empordà.
Així doncs, de les sis formacions que finalment concorren als comicis, els partits d’àmbit estatal que aspiren a tenir representació en l’ajuntament queden reduïts a dos, el PSC actualment amb quatre regidors, i En Comú Podem amb una única representant que el mandat anterior ho era per ICV-EU-Alternativa.
Les altres quatre candidatures tenen matriu independentista. Dos d’elles es disputen un mateix espai de centre- centre dreta, i son Compromís X la Bisbal – Junts per Catalunya, que ara tenen tres regidors, i Tots X la Bisbal (ex Unió Democràtica) que en te un. De centre esquerra – esquerra, ERC és amb 5 representants el partit amb més consellers municipals, i encara més a l’esquerra independentista, hi ha els anticapitalistes de la CUP que compten actualment amb 3 regidors.
Pel que fa als candidats, la única novetat és Enric Marquès que es presenta per primer cop com a cap de llista d’Esquerra i te davant seu el difícil el repte de substituir a un polític de tanta personalitat com Lluís Sais, que ha estat el líder indiscutible de la formació els darrers anys. Repeteixen Òscar Aparico (PSC- Independents per la Bisbal), Carles Puig (CUP), Xevi Font Compromís X LaBisbal-Junts X Cat, Maite Bravo (En Comú – Podem) i també Xavier Dilmé (Tots X laBisbal) que hi torna després d’un quants anys de fer-ho per primer cop al capdavant de CiU.
En principi no sembla probable que cap grup assoleixi la majoria absoluta, que no s’ha tornat a donar a la Bisbal des de les majories absolutes de Ramon Romaguera, i tot apunta per tant a que s’hauran de fer pactes per governar, sense perdre de vista que en el mandat anterior la diferència entre l’equip de govern (ERC-CUP-ICV) i l’oposició de PSC, Compromís i CiU era de tan sols un regidor.
El carisma dels candidats, la valoració de la feina feta i les propostes de futur per a la ciutat no seran les úniques circumstàncies que poden impulsar el vot cap a una o altra de les alternatives que es presenten, i caldrà tenir en comptes altres factors. Per exemple, i en un escenari en el que tradicionalment es produeix una alta abstenció (quasi el 45% en les municipals del 2015), caldrà estar atents a veure com resistiran PSC i En Comú Podem la influència ambiental del fet nacional en una ciutat majoritàriament independentista, i si l’absència pública de la dreta espanyolista es traduirà en vot ocult a favor d’aquestes formacions o be marxarà cap a l’abstenció.
En aquest sentit no es pot perdre de vista que en aquestes passades eleccions generals 277 bisbalencs han votat per C’s, 113 al PP i 104 a VOX. Són per tant gairebé 500 vots que si el 26 de maig no es queden a casa podrien protagonitzar alguna alteració sensible del mapa electoral bisbalenc. Algun candidat de la llista del PSC sembla picar l’ullet en aquesta direcció, i també cap a un eventual efecte Pedro Sànchez en el vot de ciutadans propers ideològicament al PSOE, que tradicionalment nodreixen l’abstencionisme quan es tracta d’eleccions locals.
Seran doncs uns comicis força oberts, en els que tant la campanya electoral que a la Bisbal es centra tradicionalment en el porta a porta, com els debats entre candidats poden acabar resultant decisius a l’hora d’escollir el proper alcalde o alcaldessa de la capital baix empordanesa. Així doncs, i mentre no arriba el 26 de maig…
