Segons la wikipèdia: El respecte és un valor ètic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua. Va més enllà de la tolerància perquè implica un sentiment positiu cap a l’altre. Quan parlem de l’altre també hi hem d’incloure el planeta que és qui ens sosté.
La República de Ecuador té en compte a la Natura i li reconeix i garantitza dos drets constitucionals: el respecte integral a la seva existència i la restauració i estableix a nivell de normativa drets estatals i ciutadans emmarcats en el respecte a la Natura.
T’imagines un Empordanet on tots decidim deixar d’utilitzar el plàstic anant a comprar amb bossa de roba els fesols, les farines i l’arròs a granel, amb el recipient de vidre els formatges, el peix i la carn i la fruita i la verdura amb cabàs ?
T’imagines que tota la terra, que ens proveeix dels aliments que mengem dels camps i horts dels voltants, fos respectada com ho feien abans de la Revolució Verda les mans pageses sàvies i deixessin de fertilitzar, aniquilar animals de tot tipus i herba amb química?
T’imagines que s’alimentessin els animals de granja de manera més sostenible?
T’imagines que es respectés els tipus de cultius que demana la natura que ens envolta i plantessim als camps, horts i jardins plantes locals de varietats tradicionals ?
Potser fariem que l’invasora Carpobrotus Edulis o Ungla de Gat tornés cap a Sud Àfrica i deixés espai als nostres romanins, espígols i xuclamels al nostre litoral.
Si Torroella i l’Estartit han pogut rebre la Bandera Verda pel seu compromís amb el reciclatge de vidre podem arribar a guanyar moltes més Banderes Verdes per compromisos amb els plàstics, per alliberació de tòxics a la terra, per fer un bon maneig de les espècies autòctones,… que en un moment donat de la història ens van vendre la moto de millora i ara ens adonem que vam passar per alt el respecte per la natura.
