La família Addams es basa en unes tires de premsa publicades al The New Yorker escrites i dibuixades per Charles Addams, entre el 1938 i el 1988, quan va morir l’autor. Els personatges es varen fer populars quan el 1964 van fer el salt a la televisió en una sèrie protagonitzada per John Astin, de dues temporades i en blanc i negre. Després d’un intent de reviure la sèrie el 1973, que no va passar del pilot, aquell mateix any tindrien una sèrie d’animació de 16 episodis. L’any 1977 veuria a la llum un telefilm que reuniria novament els actors de la sèrie de televisió original. La popularitat dels personatges seria sobretot el 1991 quan s’estrenaria una pel·lícula d’imatge real protagonitzada per Raul Julia en què debutaria una joveníssima Christina Ricci i que tindria una seqüela el 1993. Posteriorment, el 1998, hi hauria una tercera pel·lícula que es va estrenar directament en DVD i que comptaria amb un càsting d’actors nou. Entremig, una altra sèrie animada el 1992, aprofitant l’èxit de la primera pel·lícula, i una altra sèrie d’imatge real que es va emetre el 1998 i el 1999, en què John Astin apareixia puntualment com a l’avi de la família. I en el que va de segle res fins aquesta pel·lícula animada.
Després de casar-se Gomez i Morticia es muden en una mansió on no hi ha res al seu voltant. Passen els anys i tenen dos fills, Wednesday i Pugsley. Però ja no estan tan sols com al principi. Molt a prop s’ha creat un poble en què es venen cases adossades. Com reaccionaran els seus habitants davant la monstruosa família Addams.
Els seus responsables tenien una molt bona oportunitat per posar al dia aquets personatges i mantenir-se fidel a les seves essències. Malauradament tot i tenir-ho tot a favor seu, la pel·lícula ha estat una decepció. La fórmula utilitzada ha estat la mateixa que Hotel Transylvania. Dels personatges originals no en queda res, s’obstina a utilitzar un humor molt blanc, que res té a veure amb els Addams, per fer un producte el màxim de comercial possible. Els Addams d’aquí podrien ser qualsevol monstre random i la història serviria igual.
Aquesta adaptació està pensada únicament pel públic infantil i renuncia a qualsevol mínim element que l’acosti al terror, desvirtuant el concepte i els personatges.
A la pel·lícula li falta un guió o una trama que vagi a cap lloc. Es dedica a crear petites subtrames pels personatges que funcionen a partir de gags encadenats. Algun de bo n’hi ha, però enmig d’uns quants de dolents i d’altres reciclats o repetits. L’altre problema que té el guió és que ens intenta fer-nos empassar un missatge amb una moralitat simplista que ens la transmet de manera molt barroera.
L’únic bo de la pel·lícula són els dissenys dels personatges i escenaris. El cert és que la recreació animada dels populars personatges és molt encertada. Llàstima que amb ells no hagin fet alguna altra cosa.
Estem davant un producte d’animació sense ànima, un producte de laboratori pensat en un estudi d’animació que ha comprat els drets d’una franquícia perquè el producte, que és de sempre, soni d’alguna cosa als espectadors. La família Addams està destinada només a un públic molt infantil i per fans de la saga Hotel Transylvania, si és que existeixen.
- Publicitat -
