Ara que arriba el Nadal i amb ell, l’època de fer bons propòsits, apareix la notícia de l’adjudicació d’un estudi per veure la viabilitat d’un projecte de Tram-tren que connectaria quasi totes les comarques gironines. A l’Empordanet, aquest Carrilet , pararia a La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Calonge, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. El cas és que previsiblement hem de pensar que l’estudi prosperarà, que un comitè de savis deliberarà i que amb l’estimadíssima arribada de les eleccions municipals, el tema serà important. Tan important com perquè els respectius municipis no ens tirem els plats pel cap i es pactin les parades sense esgarrinxades. En plena època de crisi energètica, l’aposta per el transport públic i sostenible ja no és una cosa dels ‘ecologistes’ ni dels ‘de sempre’. Si ens hem cansat de queixar-nos de la tristesa del transport existent en l’actualitat, amb uns preus de bitllets que superen els costos d’un desplaçament amb cotxe privat, ara ens mirem amb cert recel aquesta aposta. I és que la cosa apareix després que els nostres rebesavis, allà el 1887, ja definissin la necessitat i el Carrilet avancés joiós, durant molts anys per les nostres terres. Si aquesta emergència climàtica ens ha portat a recuperar cantimplores o recuperar la bici per anar a treballar a les ciutats, ja va sent hora que el nou tram, no sigui una tram-pa per il·lusionar electorats.
