Ahir vaig ser a l’aplec de la Concòrdia, a Sant Cebrià de Lledó, que els veïns van recuperar fa no res un altre cop i que celebra la suposada bona voluntat d’entendre’s d’empordanesos i selvatans, barallats perquè uns comencen les sardanes per l’esquerra i els altres per la dreta. Feia un dia extraordinari, de cel esbandit i visibilitat només esmorteïda per una calija que distorsionava lleugerament les Medes, el Montgrí, el golf de Roses. Vam pujar pel camí empolsegat de Cassà i vam baixar per Santa Pellaia, totes dues pistes força malmenades, però millor que els darrers cops. A dalt hi havia ambient. A l’ermita dels Metges havien entrat llum i era plena com un ou, vaig comptar 70 persones estretes estretíssimes, tots d’una mitjana d’edat provecta. Esperant, jo pensava en el prodigi de Sant Cosme i Sant Damià, que van cosir la cama d’un negre a un blanc. Mossèn Calsina va ser terrenal, proper, va explicar coses, va fer companyia. Sortint, cadascú va plegar i arrambar la seua cadira a la paret, i en un no-res tot va ser endreçat. La principal de Banyoles va tocar quatre sardanes i una de regal, i ne vaig ballar les dues últimes: La Colla dels 50 i La Santa Espina. La tenora era en Josep Pascual de l’Estartit, el mateix que pren les mesures de l’aiga des de fa anys i panys, i que a veure si li dan la Creu de Sant Jordi d’una vegada, i dirigia el fill del recader de La Bisbal. En un moment a la senyora que comptava se li va escapar: HO FEU TOTS MALAMENT!
Arribaven motoristes, ciclistes, caminants i gent perduda, i tothom enraonava amb tothom, no en va aplec vol dir grapat de gent que es troba en un lloc amb l’excusa de celebrar coses. La gent estava contenta i la música feia festa. A l’era del restaurant, petits i grans tallaven embotit com si el mon hagués de finar. Vam trobar un parent. Veniu, veniu, que vaig a menjar alguna cosa petita que d’aquí a una hora m’esperen a casa per dinar, va dir, i vam imaginar una bossa de patates fregides, unes olives per matar el cuc, però el vam trobar entaulat amb un got de vi i tres llesques de pa amb tomata immenses tapissades de llom. La felicitat, ja se sap, fa venir gana.
