La Fiscalia ha enviat al Tribunal Suprem un informe contrari a la concessió de l’indult als presos polítics, entre els quals hi ha l’exconsellera torroellenca, Dolors Bassa. La fiscalia s’ha oposat als indults dels presos independentistes condemnats per l’1-O perquè no aprecia raons de “justícia, equitat o utilitat”, segons ha publicat ‘La Vanguardia’ i ha pogut confirmar l’ACN.
El ministeri públic tampoc avala un indult parcial, ja sigui reduint les penes de presó o bé substituint-les per penes d’inhabilitació. L’escrit, apunta el diari, remarca “l’enorme gravetat dels fets i la més que acreditada proporcionalitat de les penes imposades” als presos independentistes. També remarca que l’indult està estretament vinculat al restabliment de la legalitat i al compliment dels objectius que persegueixen les penes, és a dir, la reeducació i la reinserció social dels condemnats.
En els seus escrits, la fiscalia no només subratlla l'”enorme gravetat dels fets” jutjats, sinó també l’aplicació “benigna” de les penes, ja que la condemna per malversació va quedar absorbida per la de sedició. A més, subratlla la manca de penediment per part dels presos, que han tingut “comportaments clarament indicatius de rebuig a l’actuació jurisdiccional” i han mostrat la “seva voluntat d’insistir en l’execució dels fets si es donessin les condicions necessàries”.
A això li ha sumat també l’aplicació del 100.2, “un singular mecanisme de compliment de la pena privativa de llibertat d’una forma tan prematura com injustificada”. En definitiva, segons els fiscals, un “mode encobert de concessió del tercer grau”. “Ni el condemnat ha acceptat la seva responsabilitat o ha exterioritat el seu rebuig pel delicte comès ni ha reconegut el caràcter lesiu dels fets, ni ha mostrat cap penediment”, conclou en cada escrit la fiscalia, que remarca la conducta dels presos “s’ha caracteritzat pel seu rebuig a la legalitat constitucional i per la reiterada deslegitimació de la seva actuació jurisdiccional, al·legant la seva condició de presos polítics, denunciant que són objecte de persecució per les seves idees polítiques i qüestionant la imparcialitat del poder judicial”.
El ministeri públic també remarca que l’indult ha de ser una mesura excepcional, i avisa que “l’emanació repetida d’actes individuals pot resultar equivalent a la concessió d’un perdó general”.
Sobre el delicte de sedició i l'”obsolescència” que al·leguen les peticions d’indult, la fiscalia recorda que existeixen figures assimilables en països com Alemanya, en concret el delicte d’alta traïció.
