Les deixalles marines apareixen en el 97% de les pesques que fa la flota d’arrossegament al litoral català. El plàstic és el material més abundant d’aquestes deixalles, i representa més del 64% del total. Pel que fa a la distribució, la major concentració de residus –uns 14 kg per km2– es localitza als fons marins propers a àrees altament urbanitzades, com és el cas de la zona centre, que inclou la ciutat de Barcelona, on el 75% dels residus analitzats són plàstics. Són els principals resultats d’un estudi publicat recentment a la revista ‘Waste Management’ dut a terme per personal investigador de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.
L’estudi concreta que als fons propers a Barcelona hi ha una concentració de plàstic de 24 kg per km2, essent les tovalloletes higièniques els residus més abundants. En relació a la fondària, la plataforma continental, la superfície de fons marí més propera a la costa –entre 20 i 200 metres de fondària–, és la que concentra una major quantitat de deixalles marines, amb una mitjana de 12 kg per km2.
“Tenint en compte els resultats d’aquest estudi i considerant el total d’hores que les embarcacions d’arrossegament dediquen a la pesca a Catalunya, s’estima que el conjunt de la flota té la capacitat d’extreure una mitjana de 237 tones de deixalles marines a l’any”, destaca un dels coautors principals i investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR, Marc Balcells.
El treball s’ha realitzat en el marc del programa de seguiment dels recursos pesquers de la costa catalana que l’ICATMAR realitza des de l’any 2019. Les mostres i dades emprades per a l’anàlisi provenen de pesques d’arrossegament dutes a terme entre els anys 2019 i 2021 a fondàries d’entre 20 i 700 m.
Per a l’elaboració de l’estudi, els autors van dividir la costa catalana en tres zones tenint en compte els principals ports pesquers des d’on salpen les embarcacions d’arrossegament: la zona nord, que inclou els ports de Roses, Palamós i Blanes; la zona centre, que engloba els ports d’Arenys de Mar, Barcelona i Vilanova i la Geltrú; i la zona sud, que abasta els ports de Tarragona, l’Ametlla de Mar i la Ràpita. Pel que fa a la classificació de les deixalles, aquestes es van separar entre metall, plàstic, cautxú, tèxtil, fusta processada i altres residus, i cada categoria es va pesar per separat.
Un problema global
Les deixalles marines són un problema global que afecta a tots els mars i oceans del planeta. Aquests residus, d’origen principalment terrestre, s’acumulen al medi marí, on tenen diversos efectes adversos sobre els ecosistemes i els organismes que hi habiten. Per la seva banda, el plàstic representa una amenaça especialment greu, ja que la seva degradació és extremadament lenta i es pot allargar durant dècades i, fins i tot, segles.
“La caracterització i la quantificació de les deixalles marines donen una informació essencial per comprendre quina és la magnitud del problema i, a través d’un enfocament multidisciplinari que inclogui accions de prevenció, monitoratge i extracció dels residus, ser capaços d’abordar-lo”, apunta la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR i coautora de l’estudi Eve Galimany.
Al mar Mediterrani, al tractar-se d’una conca quasi tancada, la presència de deixalles als seus fons és especialment acusada. Els residus que s’hi han anat acumulant durant dècades són molt difícils d’extreure i, avui dia, només són recollits regularment per les xarxes de les embarcacions pesqueres quan, accidentalment, extreuen les deixalles marines mentre pesquen amb els seus arts. Per aquest motiu, les flotes d’arrossegament són considerades una peça clau en la implementació d’estratègies conegudes com a Fishing for Litter (FFL, pesca de deixalles de forma no intencionada).
Les estratègies FFL tenen com a objectiu reduir les deixalles marines involucrant a una de les parts interessades i afectades per aquesta problemàtica, el sector pesquer. Més enllà dels beneficis evidents que la recollida de deixalles per part de les embarcacions pesqueres pot aportar en termes de neteja dels fons marins, que d’altra manera no es produiria, les estratègies FFL poden propiciar l’establiment de lligams entre els pescadors i les diferents administracions, així com reforçar la cooperació entre el sector pesquer i la comunitat científica.
