Amb l’arribada de la fred sempre ve aparellada una frase: abantessí que en feia, de fred! De petit jo ja la sentia dels pares o els avis, i ara m’he vist alguna vegada repetint-la als meus fills. En plena llevantada d’aiguaneu i a recés d’una bona llenya que escalfa sense contaminar, he entrat a la taverna global de can Twitter just a temps per caçar al vol un comentari d’una parroquiana que m’ha fet rumiar.
Venia a dir que si ara treus totes les comoditats contemporànies com la calefacció, uns bons tancaments o portéssim al criaturam a peu a l’escola, i aquests anessin a classes de quaranta alumnes escalfades amb una sola estufa de butà, potser també percebríem la fred com la d’abantes.
Per descomptat, però, no ha trigat un altre parroquià a contestar-li que l’escalfament global no és cap mite perquè està científicament mesurat, observació irrefutable. Però és ben cert que això de la fred té molt de personal, de perceptiu i de les pròpies expectatives. He pogut constatar-ho vivint a països molt més freds, que el nostre, i mentre hi ets, potser perquè ja ho esperes, penses doncs mira, no n’hi ha per tant. Però un cop retornat a casa anomenes hivern a qualsevol temperatura per sota dels 10 graus.
En fi, que tot això venia perquè ara, en plena llevantada inusual en temps de minves de gener, gaudim de la fred com pertoca, sabent que, passi el que passi, els nostres fills diran a la seva descendència abantes sí que en feia, de fred.
