La Fundació Ernest Morató, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, homenatjarà l’investigador, compositor i intèrpret d’havaneres Càstor Pérez Diz. Ho farà el dilluns 1 de novembre, diada de Tots Sants, a les 12 del migdia, amb la inauguració d’una placa dedicada al músic a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell. L’acte comptarà amb la participació dels grups L’Empordanet, Port Bo, Arjau i Neus Mar, amb els quals Càstor Pérez va estar vinculat.
El lloc escollit per la col·locació i la inauguració de la placa és un dels murs exteriors de la taverna de can Batlle, donat el significat que té aquest espai per l’havanera. A més de ser una de les tavernes emblemàtiques de l’havanera i de la cançó de taverna a Calella de Palafrugell, va ser el lloc escollit per presentar el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, l’1 de novembre de 1966, un fet que va desencadenar el naixement de la Cantada de Calella, la primera edició de la qual va tenir lloc el 2 de setembre de 1967 a la platja d’en Calau.
La Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Palafrugell va aprovar la proposta de la Fundació de col·locar aquesta placa l’any 2020, coincidint amb el desè aniversari de la mort del músic, però la pandèmia ha obligat a ajornar l’acte d’inauguració l’any 2021.
Càstor Pérez Diz (1955-2010)
Traspassat ara fa onze anys, Càstor Pérez ha estat una de les figures més rellevants que ha tingut l’havanera en les darreres dècades. Compositor, intèrpret i investigador de l’havanera i de la cançó de taverna, va desenvolupar durant tota la seva vida una intensa activitat musical, potser no prou reconeguda fins ara. L’any 1972 va iniciar la seva vinculació amb l’havanera, quan es va incorporar al grup Port-Bo. Hi va estar vinculat durant vint-i-dos anys i es va fer càrrec durant una etapa de la direcció del grup. Des d’aleshores i fins a la seva mort, l’any 2010, en Càstor no es va desvincular d’aquest gènere. El va interpretar i no el va deixar mai d’investigar. Va estar al capdavant d’altres formacions, com el grup Caobana (1994), Duet (1995), L’Empordanet (2003) i Cubacant (2008) que va ser el seu darrer projecte. És l’autor de peces tan conegudes com Temps perdut (1986), La Habana se llama Elena (1990) i especialment Vestida de nit, amb lletra de Glòria Cruz (1988).
