La Fundació Vila Casas sintetitza l’eclecticisme de l’escultura contemporània a Can Mario de Palafrugell. L’entitat hi exposa les 40 obres finalistes al Premi d’Escultura que convoca, que aquest any ha arribat a rebre la xifra rècord de 401 propostes. Un “èxit” que, com diu el director d’art de la Vila Casas, ha arribat “a sorprendre” la mateixa fundació. “Artistes sèniors i joves ens ensenyen com l’escultura és diversa, rica, heterogènia i innovadora”, subratlla Susanna, que compara la mostra de Palafrugell amb aquella que al 1986 va reunir les avantguardes escultòriques –en aquest cas, del segle XX- al Pompidou de París. En paral·lel, la programació d’estiu a Can Mario també reivindica el llegat del badaloní Joan Pedragosa.
Mirall de l’escultura catalana, però també exemple de l’eclosió que viu aquesta disciplina artística a casa nostra.
Minimalisme, realisme, vidre, acer, ceràmica, marbre, plom, pa d’or… Les diferents tècniques i estils s’apleguen a la sala d’exposicions de Can Mario de Palafrugell. A partir d’aquest dissabte i fins al 4 de juliol, la Fundació Vila Casas hi exposa les 40 obres finalistes del Premi d’Escultura, que ja arriba a la setena edició i coincideix amb el vintè aniversari de l’entitat.
Una convocatòria que, segons admet el director d’art, demostra l’atractiu renovat per l’escultura, perquè s’han arribat a rebre fins a 401 propostes (el doble de l’any en què se’n va presentar més). El director d’art de la Vila Casas admet que la pandèmia pot haver influït en aquesta “eclosió”, però també creu que l’explicació va molt més enllà de la covid-19. “L’èxit de la convocatòria ens ha sorprès fins i tot a nosaltres mateixos, i revela com el llenguatge escultòric es torna a impulsar després d’estar anys en hores baixes”, explica Àlex Susanna.
De la mà –i en alguns casos, també el cisell- d’aquells artistes catalans o bé internacionals que han passat estades a Catalunya, la mostra temporal sintetitza “com l’escultura contemporània és rica, heterogènia, eclèctica i innovadora”, concreta el director d’art. “En un temps en què el llenguatge escultòric no té com a objectiu principal representar el cos humà, s’han desencadenat tota una sèrie d’exploracions que en gran part expliquen aquesta exuberància de propostes”, explica Susanna.
Del Pompidou a Palafrugell
El director d’art, de fet, compara l’exposició de Can Mario amb aquella que al 1986 es va poder veure al Georges Pompidou de París. S’hi van reunir fins a un centenar d’escultures d’avantguarda del segle XX sota un títol diàfan: ‘Què és l’escultura moderna?’. I ara, concreta Àlex Susanna, a Palafrugell es fa aquell mateix exercici, però amb l’escultura catalana contemporània.
Des de la sensualitat dels torsos de Jordi Coll fins al minimalisme d’unes llàgrimes de vidre bufat obra d’Anna Gallés, l’exposició desplega totes les possibilitats del llenguatge escultòric. “No ens ho han posat fàcil”, concreta Susanna, en referència a l’obra que en sortirà guanyadora, s’endurà els 15.000 euros del premi i passarà a formar part del fons d’art de la Vila Casas. Per saber-ne el nom, però, caldrà esperar fins dissabte.
Més enllà del premi, però, l’exposició d’estiu convida el visitant a endinsar-se dins les diferents estètiques. “Per a nosaltres, el repte era fer una partitura significant; que la mostra no fos un guirigall, sinó que tot i la seva diversitat, o gràcies a ella, es generés una mena de camp magnètic en què unes escultures dialoguen amb les altres”, explica Àlex Susanna.
Reivindicar el llegat
En paral·lel, la proposta expositiva d’estiu a Can Mario inclou dues mostres temporals més. “A més d’estimular la creativitat, un altre objectiu de la fundació és posar en valor aquells artistes i trajectòries que han quedat desateses”, concreta el director d’art.
I aquest 2021, aprofitant la donació que ha rebut de la seva vídua, la Vila Casas reivindica el llegat del dissenyador gràfic i escultor Joan Pedragosa (Badalona, 1930 – Barcelona, 2005). “La gran sort d’aquesta petita gran exposició és que funciona molt bé com a compendi de tot el seu repertori formal i rítmic, que ens mostra totes les possibilitats del llenguatge artístic de Pedragosa”, explica Susanna.
L’exposició ‘Beta & Co’ aplega 53 prototips i cinc escultures de petit format –la majoria, fetes amb fusta de balsa- i una obra d’acer monumental. Es titula Beta, en homenatge precisament a l’esposa de l’artista Beta Albuixech, i com subratlla la fundació, “permet entendre l’essència del projecte: com a partir de les maquetes s’imaginen les obres finals”.
El director d’art explica que la mostra permet veure com el pas de Pedragosa per l’Europa central, i la descoberta del cubo-futurisme i del constructivisme, van contribuir a “permetre-li fer el salt de les planimetries a la tridimensionalitat”. Va ser en aquest moment quan van néixer les seves escultures de taula, basculants i desmuntables, que l’artista va batejar com a “geometria opcional”.
Al llindar de la joia
Per últim, la Sala Empordà de Can Mario, com ja és habitual, proposa una exposició d’artista relacionat amb l’entorn. Aquest estiu s’ha escollit Tura Sanglas, que hi porta una selecció de catorze peces que exploren la línia fina que separa l’escultura de la joia.
Escultura, dibuix, joieria o aquarel·la que mostren les visions polièdriques que Sanglas té d’aquest ‘abans de la joia’. Una exposició de caràcter íntim –i intimista- que permet veure com el dibuix d’un llamp es compara amb les filigranes de la plata o com la taca de naixement que decora l’esquena de Sanglas com un tatuatge és, de fet, una petita joia per a ella.
