14.8 C
Pals
Divendres, 22 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

La Generalitat avança que la planificació de projectes d’energies renovables “no anirà al detall” perquè no hi ha temps

Els impulsors del parc eòlic marí a Roses prometen subvencions als empresaris turístics perquè instal·lin plaques solars

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -
La Directora General d’Energia, Assumpta Ferran, ha avançat aquest dijous que la planificació i ordenació de les zones on hi pot haver grans projectes d’energies renovables “no anirà al detall”. Ferran ha afegit que les tramitacions són “molt llargues” i per això ha defensat que siguin planificacions de criteris bàsics abans no sigui massa tard per tenir suficient producció d’energies renovables. Així ho ha detallat Assumpta Ferran en una jornada de la Taula Gironina de Turisme i la Cambra de Comerç de Girona sobre l’aposta per aquest tipus d’energies. En el debat, els impulsors del parc eòlic marítim al golf de Roses (Alt Empordà) han avançat que estudien subvencionar els establiments turístics perquè instal·lin plaques fotovoltaiques.

La producció d’energia verda a les comarques gironines encara està a les beceroles, ja que només es generen 0,9 terawatts cada hora, mentre que el consum energètic és de 16,45 terawatts a l’hora. Davant del compromís de produir el 50% de l’energia que es consumeix amb fonts renovables de cara al 2030, el territori i Catalunya necessita augmentar aquesta quota amb noves plantes.

Per això el Govern està treballant en l’elaboració d’una planificació i ordenació de les zones on haurien de poder instal·lar-se aquestes plantes. La Directora General d’Energia, Assumpta Ferran, ha destacat que aquest document no mostrarà “en quina cantonada es pot fer una determinada cosa” perquè no hi ha prou temps per anar tan al detall.
Per això preveu crear un “document marc” que reguli els criteris bàsics que hauran de complir aquestes noves plantes d’energia verda. Segons Ferran, els tràmits de transició energètica s’haurien d’haver iniciat “fa una dècada”, ja que ara la societat està submergida en “una revolució energètica”.

Assumpta Ferran ha detallat que en aquesta revolució caldrà tot tipus de generació energètica, però caldrà primer aquella que es faci de proximitat. Per això no ha descartat que hi hagi grans projectes de plantes energètiques, tot i que sí que les ha limitat. La Directora General ha afegit que per cada gigawatt que produeix una nuclear “n’hem de fer tres en renovables”, perquè cal tenir en compte que una planta nuclear funciona “les 24 hores del dia” mentre que les eòliques o les fotovoltaiques depenen del sol o del vent que faci.

Més enllà dels projectes grans de producció que hi hagi, Assumpta Ferran ha destacat que el Govern treballarà perquè tot el territori produeixi energia renovables. “En algun moment haurem de posar sobre la taula la generació d’energia per municipis”, ha dit la Directora General d’Energia. Amb això Ferran vol lluitar contra la concentració de plantes que hi ha a les comarques de Tarragona i Lleida, a banda de l’enorme llistat de nous projectes que hi ha.

De fet, Assumpta Ferran ha detallat que actualment el Govern té unes 500 peticions de projectes d’energies renovables. De tots ells, “més de la meitat” estan entre Tarragona, Lleida i la frontera amb la demarcació de Barcelona. A més, Ferran ha recordat que aquests territoris ja són un dels principals productors d’energia verda del país.

Plaques als terrats i projectes de proximitat

Per aconseguir la transició energètica cap a la producció verda, Assumpta Ferran aposta per instal·lar plaques fotovoltaiques “a tots els terrats”. Tot i així, encara caldrà més producció per arribar a tot el consum energètic que hi ha a Catalunya. Per això Ferran creu que caldrà buscar produccions d’un màxim de 25 kilovolts en zones properes. Aquest tipus de de producció distribuïda és on el Govern vol posar “el màxim esforç i totes les ajudes possibles”. Segons el Govern, es tracta de “petits parcs” o comunitats energètiques que no siguin excessivament grans.
Ferran ha insistit que Catalunya necessita més productors d’aquesta mida. “Que compleixin la normativa, però que vinguin”, ha remarcat la Directora General d’Energia. Es preveu que amb aquestes plantes es pugui crear el 30% de l’energia que es consumeix habitualment a l’àmbit domèstic. Després caldrà buscar eines per aconseguir el 70% restant a partir de grans projectes que aportin l’energia necessària als serveis i indústries.

Bonificacions a veïns i empreses de l’Empordà

Assumpta Ferran ha detallat aquests plans de la Generalitat durant una jornada convocada per la Taula Gironina de Turisme i la Cambra de Comerç de Girona sobre la producció elèctrica sostenible. En la seva intervenció la Directora General ha lloat que l’empresa impulsora del parc eòlic marí al golf de Roses busqui “el consens” amb el territori. Segons Ferran, aquesta actitud no és habitual amb els impulsors d’iniciatives similars.

En aquest sentit, el cap d’Obra Marina de l’empresa impulsora, Sergi Ametller, ha defensat que la companyia està treballant per buscar un consens amb tots els agents territorials. Per això ha assegurat que actualment projecta 35 molins a l’aigua, però si el territori acorda una xifra inferior, ho estudiaran.

A més, Ametller ha recordat que aquesta planta generaria més del 40% de l’energia que es consumeix a la demarcació. Per altra banda, el cap d’obres ha avançat que estan estudiant atorgar subvencions anuals als empresaris turístics de l’Empordà per ajudar-los a instal·lar plaques fotovoltaiques i altres instal·lacions d’energies renovables per reduir la dependència energètica i caminar cap a una transició per les renovables.

Per altra banda, els impulsors també han afegit que volen bonificar el rebut de la llum en tots els habitants a les zones properes del parc eòlic i “pagar el 100%” de les factures en els casos de famílies vulnerables.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Gabriel de Prado: “Castell i Ullastret són dos jaciments molt castigats per l’espoli”

El jaciment ibèric de Castell, situat al municipi de Palamós, va patir diversos actes vandàlics a finals d’octubre. Durant un control de manteniment realitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, es van detectar greus danys en una de les cisternes principals. I per parlar d’aquests danys i del procés de reparació ens visita el director del Museu d’Arqueologia de Catalunys d’Ullastret, Gabriel de Prado.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -