Riure és necessari, tenir sentit de l’humor imprescindible. Sovint en situacions de tensió, per iniciar una negociació o per presentar-se en un entorn hostil, l’humor trenca el gel i es converteix en un generador de canvi en positiu que embolcalla l’interlocutor d’un to proper.
El clown Guillem Albà, en un reportatge a TV3 explica que riure hauria de ser obligatori, que la gent que no riu és perillosa. Mentre riem ens trobem en el costat positiu de la vida, en un present que estem gaudint prescindint de futurs incerts o superant seqüeles del passat.
Per desenvolupar-nos amb encert en les relacions socials, convé dominar el sentit de l’humor. Saber trencar el gel i crear complicitat, extrems que es donen quan «caiem en gràcia.» Algú amb qui som capaços de compartir somriures, és algú amb qui també som capaços de sentir-nos bé.
Segurament, tots recordem de l’institut o l’escola aquell professor que s’havia transgredir el rigor institucional acadèmic per provocar somriures entre els alumnes. Aquell professor que era capaç de fer somriure la classe, també era capaç de guanyar-se als seus alumnes. Un record que dura per sempre.
En plena pandèmia, amb mascaretes cobrint-nos el rostre i un ambient enrarit, presentar-nos davant algú que acabem de conèixer xocant amb desinhibició els colzes és una bona manera de començar amb bon peu una presentació. Enmig de la sobrietat un gest divertit provoca el canvi necessari per fer aflorar el contacte humà que tots necessitem.
Dominar el sentit de l’humor és gaudir d’una competència més per utilitzar en tot un munt de contextos diferents. Una competència que no només és divertida sinó que a més ens dona suport en la nostra carrera professional o en la vida personal.
