Tots hem vist, crec que molts hem elogiat, el recurs de l’emoció i mitja llàgrima de la cancellera alemanya Angela Merkel, en un seu recent discurs dirigint-se al poble alemany on informava, alertava i demanava més fermesa davant els perills de les trobades familiars desmesurades d’aquestes festes. Allà no estan per massa festes, ara mateix.
Merkel demanava més control i més contundència per part de la mateixa ciutadania davant la Covid. En definitiva, més restriccions, però sobretot més responsabilitat individual i de les famílies, perquè allà la situació s’havia agreujat de forma abrupta.
Venia a dir, com saben, que cal incrementar les mesures de seguretat. Entre altres coses, per exemple, davant dates assenyalades com el NADAL, evitar els trobades i àpats massius i multitudinaris, si no volem que aquest sigui l’últim any que sopem amb els avis de casa.
La veu entretallada per un mig plor, gest inusual en una líder com ella, ha rebut mostres majoritàriament de suport per terra, mar i twitter.
Parlava clar i alemany, amb el to sincer que fan servir els germans grans quan noten el perill que s’acosta i volen alertar amb calma als petits.
I crec que l’important del missatge va ser dirigir part de la responsabilitat a les persones, en aquest cas, el poble alemany, per evitar mals majors. Els governs han de fer acció, i molta. Però la població també n’és corresponsable. D’això fa temps que molta gent se n’ha oblidat.
També és veritat que en el tema de la Covid 19 hem tingut tants discursos, tan diferents els uns dels altres, tants portaveus, tants bocamolls, tants pocaeixuts, s’han obert tants fronts mediàtics, s’han gastat tants cartutxos de predicadors que tenen terres a l’havana, que hem desgastat les paraules entre tots. Ara apenes ja no fan efecte. L’ús prostituït del llenguatge, la cantarella, la lletania, al cançó enfadosa, el titular fàcil, el tuit, la culpa és de l’altre, la culpa és dels xinus, la culpa és teva… ens fan oblidar que sí, que els focs d’encenalls són molt vistosos, però duren tres segons. Que passat les llumetes cal el seny i la responsabilitat idnividual i col.lectiva.
Ojo quan el germà gran s’esvera, i li surt l’emoció i et parla preocupat, perquè potser alguna cosa s’està fent malament.
Si no ens veiem, bones festes!
