Zhang Yimou sempre ha estat un director xinès de referència, autor dels títols com La joya de Shangai, Hero, La casa de las dagas voladoras o La maldición de la flor dorada. No sorprèn que fos ell l’escollit en el primer intent intent d’unir el blockbuster de Hollywood amb el de la Xina, amb la intenció de rebentar taquilles. No ha estat el cas dels Estats Units, però sí a la Xina on ha recaptat 219 milions de dòlars. La Gran Muralla és una superproducció expressament dirigida pel mercat xinès, actualment, el segon mercat que genera més diners a la indústria del cinema i del que les seves recaptacions són mirades amb la mateixa atenció que les dels Estats Units. Xina ha esdevingut el mercat objectiu després del nord-americà.
L’acció ens situa al segle XV a Xina. Mentre es construeix el que es coneixerà com La Gran Muralla, uns mercenaris britànics liderats per William descobreixen que la muralla no només servirà als xinesos per defensar-se dels mongols sinó també d’una amenaça més gran i sobrenatural. Aquesta amenaça paranormal no podrà ser ignorada si no volen perdre’s en un submón desconegut ple de perills desconeguts.
Intentar fer una crítica seriosa d’aquesta pel·lícula no només és absurd sinó que és impossible. Que Yimou hagi dirigit aquesta pel·lícula és com contractar a Woody Allen per dirigir una entrega de Transformers. La Gran Muralla no pretén res més que ser un equivalent a Transformers de la Xina. Fer una pel·lícula en què apaguis el cervell i gaudeixis del que veus, sense cap altra tipus de pretensió artística. És La Gran Muralla una pel·lícula dolenta? Sense cap mena de dubte, però per altra banda és tremendament entretinguda i en gaudeix molt el públic objectiu, els nens. La mainada són els que vibraran més de les lluites i escenes d’acció impossibles contra aquests monstres.
Yimou es limita a poca cosa més que a donar a la pel·lícula un aspecte visual brillant. Impagables són els moviments de càmera que ja ens té acostumats o l’excel·lent ús del color. La fotografia és molt bona i les acolorides armadures dels soldats que protegeixen la muralla són un encert. La direcció de Yimou està molt bé, malgrat que ja he dit abans la pel·lícula és un despropòsit pel guió, que no busca res més que entretenir.
Matt Damon es limita a cobrar el suculent xec que ha cobrat, a canvi de deixar-se fer un dels pentinats més terribles que ha portat cap actor de Hollywood a la gran pantalla.
La Gran Muralla són menys de dues hores d’un continu d’escenes d’acció de militars lluitant contra monstres gegants, visualment molt atractiva, sense cap lògica ni profunditat en els personatges, però que entreté de manera terrible. Dieu-li plaer culpable o el que vulgueu, la pel·lícula no pretén ser res més que això i ho aconsegueix. Bravo! Si busqueu una altra cosa, aquesta no és la vostra pel·lícula.
L’acció ens situa al segle XV a Xina. Mentre es construeix el que es coneixerà com La Gran Muralla, uns mercenaris britànics liderats per William descobreixen que la muralla no només servirà als xinesos per defensar-se dels mongols sinó també d’una amenaça més gran i sobrenatural. Aquesta amenaça paranormal no podrà ser ignorada si no volen perdre’s en un submón desconegut ple de perills desconeguts.
Intentar fer una crítica seriosa d’aquesta pel·lícula no només és absurd sinó que és impossible. Que Yimou hagi dirigit aquesta pel·lícula és com contractar a Woody Allen per dirigir una entrega de Transformers. La Gran Muralla no pretén res més que ser un equivalent a Transformers de la Xina. Fer una pel·lícula en què apaguis el cervell i gaudeixis del que veus, sense cap altra tipus de pretensió artística. És La Gran Muralla una pel·lícula dolenta? Sense cap mena de dubte, però per altra banda és tremendament entretinguda i en gaudeix molt el públic objectiu, els nens. La mainada són els que vibraran més de les lluites i escenes d’acció impossibles contra aquests monstres.
Yimou es limita a poca cosa més que a donar a la pel·lícula un aspecte visual brillant. Impagables són els moviments de càmera que ja ens té acostumats o l’excel·lent ús del color. La fotografia és molt bona i les acolorides armadures dels soldats que protegeixen la muralla són un encert. La direcció de Yimou està molt bé, malgrat que ja he dit abans la pel·lícula és un despropòsit pel guió, que no busca res més que entretenir.
Matt Damon es limita a cobrar el suculent xec que ha cobrat, a canvi de deixar-se fer un dels pentinats més terribles que ha portat cap actor de Hollywood a la gran pantalla.
La Gran Muralla són menys de dues hores d’un continu d’escenes d’acció de militars lluitant contra monstres gegants, visualment molt atractiva, sense cap lògica ni profunditat en els personatges, però que entreté de manera terrible. Dieu-li plaer culpable o el que vulgueu, la pel·lícula no pretén ser res més que això i ho aconsegueix. Bravo! Si busqueu una altra cosa, aquesta no és la vostra pel·lícula.
- Publicitat -
