Tota ciutat o territori que s’apreciï i sigui singular, acaba tenint, tard o d’hora, la seva Novel·la: el Dublín del Ulysses, la Barcelona de La plaça del Diamant, el París de Les il·lusions perdudes, el N.Y. de La trilogia de Nova York… A Matí Capital, l’Adrià Ibáñez s’ha proposat descobrir quin és la Gran Novel·la del Baix Empordà i, en cas de no existir, intentar esbrinar com seria aquesta novel·la. Ho vol fer a partir de la col·aboració de la gent de la zona, a partir de les seves propostes de paraules i elements essencials que, segons els passejants, haurien d’estar inclosos sí o sí en aquesta Novel·la experimental, escrita en viu i en directe a Ràdio Capital.
Avui ha començat amb la presentació dels personatges, de l’ambientació… i ara toca continuar. Com seguirà la història? Tocarà descobrir-ho dimecres vinent.
A continuació podeu llegir (i escoltar) la Introducció.
Introducció
Plutarc Cuplés tenia el mal costum d’anar de la platja de Sa Riera a la ràdio sense passar per casa ni dutxar-se, el qual provocava que la redacció fes sempre olor de peix, a mar de fons; els seients xops, la tovallola estesa entre dos cables pelats, aquell polsim de sorra que mai acabava de desaparèixer d’entre els coixinets dels micròfons… Qualsevol que hi entrés enmig d’un dels seus programes, li costaria diferenciar la redacció de la ràdio d’una botiga d’articles de platja o de diving. Això era Ràdio Capità: el lloc on tothom acudia a abastir-se, com si fossin postals o banyadors, de notícies i cançons, d’actualitat tan fresca com el marisc de la llotja de Palamós. Se sintonitzava des de tot l’Empordà; moltes vegades era suficient saber que estava, com una mena so de fons de les platges i comerços locals, dins els cotxes de camí a la feina o omplint la buidor de les cuines dels xalets sense habitar. I de tot això en Cuplés era el mestre de cerimònies, l’homenot fet tot ell de veu, el de darrere del taulell i l’encarregat que tot fluís correctament per les ones, aprofitant cada torrent marítim, cada alenada d’inspiració. Qui creia que, si no passava per casa des de camí a la ràdio després de banyar-se a Sa Riera, podria arribar a contagiar alguna engruna d’aquell no-sé-què que feia del mar la seva cosa preferida a tots els oients de Ràdio Capità.
El bany d’aquell matí havia sigut especialment transformador per a en Cuplés, perquè anticipava un altre baptisme: el d’una nova secció al seu programa matinal, que havia preparat un tal Artanyà, sobre literatura. Litera-què? L’últim llibre que havia llegit en Plutarc era un de ciència-ficció del Jair Domínguez.
Era l’hora de començar, però el seu col·laborador no arribava. Va fer sonar una cançó, després una altra. Aleshores va descobrir la nota al seient del davant. Va acostar-se a llegir-la…
