Déu ni do, com s’hi està abonant el temporal d’aquests dies amb les rieres, les platges i els passejos marítims. Ahir, des del llit i amb febre, sentia que és el més fort dels darrers 10 anys i que les onades al Cap de Begur, havien arribat als 10 metres.
Doncs déu ni do. Jo vaig passar amb el cotxe per sobre del Ridaura al seu pas per Castell d’aro i baixava força més plè de de costum. Així que sí. Per fi ha arribat un temporal amb tots els ets i uts. No és que vulgui que arribin ctàstrofes naturals, però és que 14 graus el passat desembre, calorades en plena tardor i un Nadal que hem passat sense massa roba d’abric, a mi, sincerament, no m’agrada. Calor a l’estiu i fred i pluja i vent i neu a l’hivern, que és el que toca. I ara toca això. I toca sentir com els ajuntaments del maresme es queixen perquè les riuades els hi ha fet no sé pas quin mal que no esperaven i toca sentir parlar la gent de Barcelona, de les seves onades com si les haguessin descobert i a nosaltres ens toca remugar perquè la gregalada s’ha endut la sorra de no sé quina platja o l’asfalt de no sé quin passeig. Total. Tan poc excepcional com que a l’estiu faci calor i a l’hivern faci fred.
