A Catalunya ja ens està bé si coincideixen eleccions amb Sant Valentí perquè som més de Sant Jordi, però l’amor es fa viure una mica cada dia, i a casa nostra en tenim una història d’aquelles que passen a la posteritat.
El món ha hagut de buscar alternatives per celebrar Sant Valentí igual que nosaltres vam haver de celebrar Sant Jordi des de casa. La plataforma Tiqets ha creat trobades online per rescatar el romanticisme des del sofà, i aquest passat divendres van organitzar diverses visites guiades: des d’una posta de sol en góndola per Venècia, fins a les dues històries d’amor darrere del Palau de Pena a Portugal passant per una visita a la ciutat de Nova York vista des dels ulls de les millors històries d’amor que l’han viscuda. i enmig de tanta internacionalitat, un trosset de casa nostra: el Castell de Púbol.
El castell de Púbol va reconstruir-se gràcies a la famosa història d’amor entre Gala i Salvador Dalí. A través d’un vídeo a youtube estrenat en directe, una guia va fer una visita al castell de 25 minuts en anglès. Un total de tres centes persones d’Itàlia, de Malta, Bèlgica, Portugal, Estats Units, Londres, Romania i fins i tot Riga pendents d’aquest petit racó del Baix Empordà, que és un lloc molt significatiu en la creació daliniana: una continuació del Portlligat de Dalí amb personalitat pròpia.
Quan Dalí va regalar el castell gòtic a Gala, ella va acceptar amb una condició: “Que només vinguis a visitar-me al Castell amb invitació”. Dalí li va dir que acceptava, ja que acceptava, en principi, “tot a condició que hi hagi condicions. És el principi mateix de l’amor cortès”, va dir.
Dalí va comprar l’any 1969 un castell molt deteriorat, amb sostres caiguts, esquerdes i un jardí en estat semisalvatge. Tot això ho va convertir en el que és ara: un jardí amb escultures, una cripta, una planta baixa, la primera planta on vivia la Gala i un àtic, on ara hi ha una exposició de la relació professional entre Dalí, Christian Dior i Gala, que era artista.
Venint de Dalí, no sorprèn una taula amb potes d’un estruç real, un joc d’escacs amb les figures en formes de dits, o un radiador tapat amb la pintura d’un radiador: “a Gala no li agradaven i va demanar a Dalí que ho tapés, i ell va fer aquesta broma”, explica la guia.
La història d’amor Gala – Dalí va ser de les que trenquen normes, de les que són entre tu i la nòvia del teu millor amic -en Pául Eluard- i de les que dius “sí vull” dues vegades, una d’elles dalt d’un cim en el que ni els mitjans més mediàtics poden arribar.
Si visiteu el castell podreu veure una finestra que dóna a les vistes privilegiades d’un jardí preciós. També els coberts de Tiffany’s de Nova York que Gala utilitzava, el telèfon amb el que es trucaven cada dia, les everlasting flowers penjant del sostre, i el perfums i cremes en el lavabo de Gala, que era una cuina fins que Dalí ho va canviar. Metafòricament, l’amor també és que et transformin la cuina en un lavabo.
Els comentaris del vídeo en directe eren en gran part d’interès sobre el castell, però no podia deixar de colar-se algun “xxx te adoro”, i el “xxx yo también a ti” que li responia, i algú, que molt hàbilment entre tant de romanticisme apuntava: “xxx you have to buy a castle for xxxx”. I això em va recordar que si érem allà parlant d’un castell era, en el fons, per parlar d’amor per celebrar Sant Valentí. La guia no va fer una picada d’ullet però jo la vaig sentir quan va explicar que Gala, quan va haver de triar les plantes que volia al jardí, va demanar especialment roses.
