Oli Moud, autor del llibre Contra la Creativitat: el capitalisme i la domesticació del talent, argumentava com el capitalisme s’ha apropiat del concepte de creativitat, transformant-lo i cooptant-lo a la seva manera per tal de perpetuar-se. Aquest sentit, l’autor exposava l’exemple del concepte del co-working, per a argumentar com el germen de la individualització del capitalisme liberal actual és present, fins i tot, en una dinàmica teòricament plural i participativa. Moud, explicava que tot i que, l’experiència del co-working i les oficines en Espais oberts, en un inici es pensés com l’exercici cooperatiu entre diferents individus per aconseguir un millor resultat, actualment, s’ha convertit en un exercici del foment de la competició i l’eficiència en el que saber que l’altre està més o menys avançat, o ha tingut una millor o pitjor idea, faci que hi hagi una acceleració dels processos de creació. En definitiva, el capitalisme ha cooptat un exercici de cooperació per a transformar-lo en una competició.
Justament aquest canvi de paradigma en un espai com el del co-working el qual se li hi havia atorgat una condició teòricament cooperativista, em serveix com a referència explicativa a la situació que es viu actualment en les lluites col·lectives. M’explico, el que sense cap mena de dubte és un dels exercicis més importants d’acció col·lectiva com és la defensa dels drets laborals, es veu profundament amenaçada a causa del germen introduït pel sistema capitalista i liberal, com és la instauració i implementació de la no homogeneïtzació contractual en l’àmbit laboral, juntament amb la individualització de la societat. Aquest fet provoca que molts dels potencials moviments que es podien crear, per culpa de la divergència de necessitats i condicions de cada una de les persones, es faci molt difícil trobar objectius i lluites comunes per a poder tirar endavant la reivindicació bàsica dels treballadors: la millora de les seves condicions laborals.
Això, el que provoca és que el poder de la gent treballadora es perd, i per tant, el mercat laboral es veu immers en un procés de precarització i temporalitat que, en comarques com a la nostra, només farà que ajudar a crear un empobriment de la Ciutadania, com també, una pèrdua progressiva de població en les nostres ciutats.
Hem de pensar-hi, hem de tornar a tenir consciència i solidaritat treballadora, cal que la Ciutadania estigui activa i pugui lluitar amb força per les seves condicions laborals.
