En diuen podcast i ara tothom n’escolta. També us haig de dir que de qualsevol cosa en diuen podcast, actualment. És una idea que, per cert, no és nova. Abans alguns bojos gravàvem programes de ràdio en cintes de casset per escoltar-los quan podíem i no a l’hora que els emetien. Era un podcast primitiu, si voleu. Ara els pots escoltar a demanda i us vull fer una recomanació. A banda del que fa aquesta casa i que ja és multipremiat, l’Ui, si aixequés el cap, a spotify en trobareu un que porta com a títol La mala memòria. Àlbum sonor contra l’oblit. Els responsables en són el col·lectiu Cultura i conflicte, els mateixos que van aixecar els projectes multidisciplinars Encara hi ha algú al bosc o Moriu-vos. La mala memòria és un podcast molt ben treballat, amb guions molt ben travats de la periodista ceretana Teresa Turiera-Puigbó que permeten mantenir l’interès de l’oient al llarg de l’aproximadament mitja hora que dura cada capítol, amb una producció sonora d’una gran qualitat, amb un treball magnífic amb les veus i amb una quantitat de fonts documentals i sonores que enriqueixen enormement tots els episodis del podcast. Fins ara n’han publicat 5, que actualitzen o mostren un enfoc diferent o posen l’atenció en un aspecte important de diversos esdeveniments o fets que han marcat la història. El darrer episodi es centra en el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki i és una veritable delícia. En vindran més de capítols, però voldria destacar la necessitat que, en un oceà de frivolitat, superficialitat i tendenciositat com és l’àmbit audiovisual actual al nostre país i a la resta de l’Estat, existeixin productes fets amb rigor i professionalitat com La mala memòria, un podcastque és la demostració que es pot fer divulgació històrica de manera amena, alimentant un esperit crític i convidant a la reflexió. Per molts anys que el puguem escoltar!
