Avui vull parlar de fets reals que passen a casa nostra, de gent que practica moltes de les “erres” que he parlat aquí.
Fent una entrevista encarregada per la revista empordanesa Ut he descobert un altre tresor a l’Empordà digne de què sigui conegut: la Pat, una pescadora jove que diu el mar o la mar segons com la veu o la sent. Una noia motivada, amb empenta i inquietuds per ajudar a què aquesta Mediterrània que tenim de fons tots els empordanesos sigui escoltada i així portar a terra els missatges que la mar li transmet per poder ser atesos.
La Pat surt a pescar per passió a l’ofici, l’emociona el que el mar sempre sigui un medi canviant.
Treballa en una embarcació del Cap de Creus amb un patró que empodera el treball de les dones pescadores. Diu que no van a xorrar tot el què es mou a l’aigua, no, els seus tresmalls són de forats més grans per que el peix petit tingui oportunitat de seguir la seva vida a l’aigua.
M’explica que tenen molta consciència i cooperen en varis projectes d’ecologia:
-rescap2021, d’investigació i restauració de gorgònies.
-Desmares de la UdG que vetlla per la conservació del corb marí
A més tenen un projecte comú: Pescaplàstik, espectacle de conscienciació del medi ambient per a tots els públics en format clown.
Amb la Pat tenim una molt bona font d’inspiració per animar-nos a escoltar, col.laborar amb els missatges de la mar i recuperar oficis amb perill d’extinció en clau femenina.
I ara que estrenem local i noves instal.lacions a Radio Capital l’eco pot arribar encara més lluny.
