Corren temps tèrbols pels mitjans públics catalans, d’ençà que la política espanyola ja trobat l’excusa perfecte per ficar-se en tot allò que s’ha construït aquí amb anys i esforç.
Es vanten de lluitar contra l’adoctrinament a les escoles mentre tenen una democràcia que ja no la coneix ni la mare que la va parir. En el capítol dedicat a la tele i la ràdio públiques, el que lamenten no és que hi hagi més o menys representació de la pluralitat de forces. El que els hi molesta és que no siguin la televisió folklòrica que han construït a d’altres indrets d’Espanya que es dediquen a parlar “nuestras costumbres regionales” (per bé que TV3 porta uns anys que déu ni do). El que els hi molesta, deia, és que TV3 sigui un mitjà petit amb l’ambició dels grans.
Un mitjà que relata el que passa a Catalunya i al món des d’una perspectiva de construcció nacional. Tal i com fa la tele o la ràdio de qualsevol país del món. I això s’ha fet bo i sabent que no som un estat sobirà, però sense renunciar a una eina que guarda els valors dels catalans que s’identifiquen amb una idea de país amb llengua, història, cultura i recursos propis. I això és el que els molesta. Que s’hagi reforçat una identitat nacional pròpia. I dic reforçat, perquè no és ni TV3 ni la immersió lingüística, que l’ha fet. O és que a Catalunya no hi havien entitats, societat civil organitzada, codi civil català i mitjans de comunicació construïts amb mentalitat nacional?
Aquest país ja fa molt de temps que viu i pensa com a tal i amb la gent que ha anat venint de fora o de la resta de l’Estat, sempre se’ls ha convidat a formar part d’aquesta mentalitat, però mai se’ls ha obligat.
Doncs bé, una de les conseqüències d’aquest tarannà és la marató de TV3. Un esdeveniment així no es pot fer des de cap televisió de la resta de l’estat, ni tan sols la pública. I de fet, la marató televisiva que més recapta i mobilitza d’Europa. I això passa perquè la gent del país s’identifica amb la tele del país, que treballa amb mentalitat de país. I això no és adoctrinar. Això és fer país.
Per altra banda (i acabo) si volen que deixi “d’adoctrinar” amb coses com aquestes, potser l’Estat podria invertir molts més recursos en investigació i potser ens podríem estalviar la Marató de TV3 i “l’adoctrinament” que representa. Fixin-se, només serien els més de 7.700.000 que va acumular el programa.
