9.8 C
Pals
Dimecres, 18 desembre 2024
- Publicitat -

La Marató del Canet Rock

Temps de lectura: 5 minuts
- Publicitat -spot_img

El Canet Rock d’enguany no era com els altres. El fet d’estar en plena pandèmia condicionava la celebració habitual del festival, on normalment les persones que assisteixen no s’han de preocupar de res més que de passar-s’ho bé.

Però com bé sap tothom la pandèmia ha obligat a fer una sèrie de modificacions, com el test d’antígens, que va provocar llargues cues en algunes de les poblacions, per la falta de personal sanitari. Algunes persones es van queixar de l’espera, però en general la població va entendre el moment excepcional en el qual ens trobem i van entendre la situació.

Els organitzadors com si d’una marató es tractés van haver de superar obstacles, com la caiguda de l’aplicació o la baixa d’última hora d’un dels plats forts del festival els Zoo, que precisament a causa del Covid van haver de cancel·lar la seva participació. En molt poc temps des del Canet ens van regalar la possibilitat de veure a la Fúmiga, una banda que cada dia agafa més força amb les seves cançons i que va oferir un directe a l’alçada del seu nivell.

Els primers en actuar van ser Lildami, Sr Chen i Emotional Goku, amb un sol i una calor asfixiant, però que no va impedir que la gent gaudís i vibrés amb un dels artistes del trap en català més estimats de casa.

Jazzwoman van portar tot el seu potencial en una tarda on cada vegada hi havia més persones concentrades amb ganes de festa, diversió i estar amb els amics, una de les senyes d’identitat d’aquest festival.

La Suu va ser la següent protagonista i va regalar-nos alguns dels seus coneguts èxits, com ‘Eres un temazo’, ‘Algo de mi’, ‘Lligar no és lo teu’, ‘Tant de bo’ o la recent ‘Barcelona Tropical’.
Abans de la seva actuació vam poder parlar una estona amb ella.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por Primera Fila (@primerafila.cat)

JM Mainat, un dels clàssics del Canet Rock, no va faltar a la cita i va tornar-nos a regalar moments imprescindibles del festival.

Posteriorment va ser el torn dels Stay Homas, la banda nascuda en el confinament i que venien disposats a menjar-se el món, tal com han fet amb la seva música, que els està portant a actuar arreu del planeta. A Canet no hi van faltar ‘Stay Homa’, ‘Volveré a empezar’, ‘Let it out’, ‘In the end’ o ‘The Bright Side’.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por Primera Fila (@primerafila.cat)

Era l’hora de sopar, però no hi havia temps per posar-se a pensar en menjar, ja que era el torn de Miki Núñez, que com sempre venia amb la seva simpatia i talent disposat a regalar-nos juntament amb tota la seva banda, una estona de felicitat. ‘La venda’, ‘Sin noticias de Gurb’, ‘Un estiu que no s’acaba’, ‘Celebrem’, ‘Me vale’, ‘No m’ho esperava’ o ‘Escriurem’ van ser algunes de les cançons que no van faltar i amb les quals en Miki es va tornar a posar el públic a la butxaca.
Abans del concert vam tenir l’oportunitat de parlar una estona amb ell.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por Primera Fila (@primerafila.cat)

Uns que mai es volen perdre la festa són els Doctor Prats, que tot i que no publiquin disc des del 2019 sempre ve de gust un dels seus directes. Ho donen tot sobre l’escenari i ofereixen un dels directes més interessants que es poden veure a casa nostra. Èxits com ‘No t’encantis, ‘Les nits no moren mai’, ‘Tu fas’, ‘Les teves pigues’ o la més recent ‘Massa bé’, van provocar l’èxtasi entre els joves seguidors del grup.

La mitjanit va ser de Ciudad Jara que en poc temps va crear una atmosfera increïble per començar el diumenge de la millor manera possible. Quant de talent que hi ha!

Passada la una de la matinada era l’hora que havien d’actuar els Zoo, però La Fúmiga van aparèixer i ens van regalar un potent directe per mirar de fer-nos oblidar la pena de no comptar amb el grup d’en Pancho. No hi van faltar peces com ‘Havia de passar’, Mediterrània’ o la més recent ‘Ja no fa mal’. Així mateix també vam poder veure la col·laboració de Suu ‘Primera conjugació’, en una de les poques aparicions d’altres artistes del cartell. Potser és l’únic que li falta al festival, més joc entre bandes, més moments inesperats i sorprenents…

Encara no n’hi havia prou i a quarts de tres de la matinada en Guillem Solé i la resta de Buhos sortien sobre l’escenari amb la seva alegria i bon rotllo per regalar-nos tots els seus grans èxits. No hi van faltar ‘Transmets energia’, ‘Connectats’, ‘Mil batalles’, ‘Barcelona s’il·lumina’, ‘Se acelera’ o ‘Volcans’, que va servir per tancar el pollastre que van muntar i amb la participació a sobre l’escenari de persones com el còmic Guillem Estadella (disfressat de pollastre), el company de Primera Fila GerryQuerryBerry, el periodista Abraham Orriols o l’influencer Joan Grivé.

No ho hem mencionat però com ja va sent una tradició, entre actuació i actuació la festa no s’atura. Miquel del Roig va tornar a oferir-ne moments memorables amb la seva guitarra i amb la Farola! Tampoc van faltar Dj’s com els grans Ernest Codina o Carles Pérez.

Roba Estesa portaven tota la seva reivindicació i talent a altes hores de la matinada i ni així van fer abaixar el ritme i la festa entre el públic. La festa va continuar amb Itaca Band, que va regalar-nos una selecció dels seus temes més coneguts, amb especial atenció amb ‘Temerario’, on el Canet va vibrar com si encara fossin les 5 de la tarda.

Però eren les 5 de la matinada i aquest maratonià Canet Rock estava a punt d’acabar. Encara quedava la cirereta del pastís, el caramel final. Havíem de dir “A tope amb la vida”, per haver-nos permet celebrar un festival a peu dret, sense distancia de seguretat i on la majoria del públic no es treia la mascareta conscient que ens hi jugàvem molt tots, ells i també la cultura.

Oques Grasses van iniciar el seu directe amb l’habitual ‘Elefants’, la cançó que obre el seu disc i també la seva nova gira.

Una gira on habitualment toquen 20 cançons, però com que es tractava d’un festival van haver-hi algunes cançons noves que no van sonar. Les perjudicades van ser ‘Talismà’, ‘Wake up’ i ‘Petar-ho’, i això que aquesta última va ser força reclamada entre el públic.

Oques van per feina, no estan per enrotllar-se molt i més si són les 6 del matí. La música va ser la protagonista amb himnes del grup com ‘Bancals, ‘La cançó de l’aire’, ‘Sta guai’, ‘John Brown’, ‘Cul’, ‘In the night’ o la més recent ‘Bye Bye’. Aquest nou disc té una peça que sobresurt d’entre la resta i que s’ha convertit en la joia del disc. Parlem de ‘La gent que estimo’, un moment tranquil, pausat i que per desgràcia alguns aprofiten per explicar-se la vida arran de la teva orella i et perds aquesta joia de cançó.

La nit va acabar amb el confeti de ‘Torno a ser jo’ i traient-nos la roba a ‘Passos importants’, després de passar un maratonià dia que entre tots van superar amb nota.

L’entrada La Marató del Canet Rock ha aparegut primer a Primera Fila.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Fila Indie 4×11 – 18 desembre 2024

TRACKLIST KATE BOLLINGER – WHAT CAN I GIVE YOU HORSEGIRL – 2468 SAY LOU LOU – BLUE RUIN SEAROWS – CALICO DEAD GOWNS –...

Altres notícies