La matança del porc va ser durant anys un record d’infantesa, fins que en fa tres, va aparèixer l’oportunitat de tornar-la a fer. Ara és per a nosaltres, tres generacions d’avis a nets, una festa i una lliçó de coneixement i d’habilitats de la gent de pagès. Dotze hores que s’escolen en un no res.
Arribar a les 8 del matí i trobar l’animal obert en canal damunt una taula. Posar el perol al foc per anar abocant els menuts que donaran peu a les botifarres blanca, negra, de fetge i de perol. Separar la cotna del greix. Trinxar aquest greix a daus, tots iguals, per fer greixons.
Decidir si aquest any incrementem la dosi de pebre de 5 a 6 grams per quilo, perquè ens agraden un punt picants els fuets i les llonganisses. Fer la barreja del pebre de corti dolç i el coent, portats directament de les illes per fer sobrassades amb la recepta manllevada d’una família de Santanyi, sota promesa de no explicar mai d’on ha sortit.
I pastar botifarres de sal i pebre, botifarres dolces, xoriços de coure i xoriços de secar, fuets i llonganisses. I pastar fins a que et sua el cul les sobrassades. Filetejar els lloms i les xuies. Parar per esmorzar quarts de dotze. I parlar del judici.
Començar a fondre la cansalada per fer els greixons. Retirar la carn de perol i un cop tèbia separar la carn dels ossos. Trinxar-la i embotir les botifarres les de coure i les de secar i lligar-les bé. Salpebrar els lloms, les cansalades i les baiones.
Parar per dinar a les tres. Tastar la carn del porc. I parlar del judici.
Tornar-hi per anar enllestint. Penjar els fuets i les llonganisses. Embotir bulls i sobrassades, i lligar-les bé. Premsar els greixons, posar el greix en pots, escollir i salar el segí. Carregar les botifarres i la carn al cotxe. Netejar la sala i els estris.
Son les vuit del vespre. Fem un glop per celebrar que tot ha anat bé. La matança ha tornat a ser una festa. Quedem per l’any vinent.
