El 53% de les grans empreses gironines admeten que han hagut de reduir costos, o bé preveuen fer-ho a curt termini, i una de cada cinc creu que es veurà abocada a fer acomiadaments. És una de les conclusions de l’estudi ‘Girona 100’, que fan conjuntament la consultoria KPMG i la Universitat de Girona (UdG). L’informe recull que, de fet, les dues principals preocupacions que afronten ara les empreses són l’augment de les matèries primeres i la disminució de la rendibilitat. Per contra, baixa la incertesa pels preus de l’energia. Això contrasta amb el fet que les grans firmes gironines van tancar el 2022 a l’alça. Perquè el 87% admeten que van créixer en facturació -sobretot, les del sector alimentari- i un 73% va augmentar plantilla.
L’estudi ‘Girona 100 SA’, que ja arriba a la tretzena edició, té dues parts diferenciades: una quantitativa, que pren com a referència les darreres dades publicades (en aquest cas, les del 2021) i una altra de qualitativa. Aquí s’enquesten els responsables de les cent grans empreses de la demarcació. Se’ls demana, entre d’altres, quina és la situació actual de les firmes, com han tancat el darrer exercici, com veuen l’evolució de l’economia i quines són les principals mancances i preocupacions.
D’entrada, l’estudi posa en relleu que el 2022 va ser un any de creixement. Perquè fins al 87% de les grans empreses van tancar exercici augmentant facturació, un 73% van créixer en plantilla i una de cada dues va impulsar-se a l’estranger.
“En general, doncs, podem dir que la facturació ha estat la variable amb una millor tendència”, posa en relleu l’estudi. I si s’analitza per sectors, la indústria alimentària és, de fet, la que presenta més bons registres. Perquè en aquest cas, el 94% de les firmes enquestades han tancat l’any a l’alça i l’altre 6% han mantingut facturació. Cosa que no passa amb el comerç i els serveis (on un 6 i un 7% de les empreses admeten que han tancat l’exercici amb menys facturació).
Però més enllà de les xifres, hi ha també les preocupacions sobre la marxa de l’economia. I aquí, quan se’ls demana sobre quines són les seves perspectives a un any vista, l’estudi ‘Girona 100’ recull que la visió dels directius és diferent, en funció de si comanden una empresa familiar o no.
En el primer cas, el 72% creuen que la situació és positiva o molt positiva, davant tan sols el 44% dels altres. I això també es veu a l’hora d’analitzar aquelles visions més pessimistes. Mentre només el 7% de les grans empreses familiars gironines creuen que la situació anirà a pitjor, fins al 25% de les no familiars responen que la seva percepció sobre l’economia és negativa.
Matèries primeres i rendibilitat
L’estudi ‘Girona 100’ també entra a analitzar quines són, a hores d’ara, les principals preocupacions de les empreses. En aquest cas, aquella que se situa al capdavant és l’encariment del cost de les matèries primeres -l’assenyalen el 38% de les empreses- seguida a poca distància per la disminució de la rendibilitat (36%) i les dificultats per trobar, i retenir, personal qualificat (31%).
A diferència de l’any passat, però, l’informe també recull que ha baixat la incertesa per l’alça de l’energia. De fet, només cal comparar un estudi amb l’altre. Mentre que en l’edició del 2022 aquesta era la segona preocupació de les grans empreses gironines, ara ha passat a situar-se en cinquè lloc (16%), per darrere del temor a la davallada del consum i, en conseqüència, de facturació (24%).
El 53% redueixen costos
Segons subratlla l’estudi, una conseqüència en porta a una altra. Perquè més de la meitat de les empreses -en concret, el 53%- admeten que aquest 2023 han hagut de reduir costos més enllà dels energètics, o bé preveuen fer-ho a curt termini, per intentar capejar la situació.
A més, també hi ha un 33% de les grans firmes gironines que aposten per abaixar la factura de la llum (entre d’altres, impulsant sistemes d’autoconsum). I creixen aquelles que admeten que hauran de prescindir de personal i fer acomiadaments. Perquè mentre que en l’edició de l’any passat un 11% de les empreses admetien que haurien de reduir plantilla, ara aquest percentatge ha crescut fins al 20% (és a dir, una de cada cinc).
Per últim, pel que fa a quines són les principals demandes de les empreses, aquella que se situa en primer lloc és demanar incentius a les inversions (44%). Per darrere s’hi troben la reducció de la burocràcia (42%) i que els acords laborals siguin més senzills i flexibles (38%); aquesta, lligada a la petició perquè les administracions públiques donin ajudes per reduir els costos laborals (29%).
Sí que en relació a l’any passat, però, han perdut importància les demandes perquè les administracions donin ajudes per afrontar l’alça de les matèries primeres i l’energia (que en l’edició del 2022 se situaven al capdavant de la llista).
El 2021, un any de creixement
L’altre gran pilar del ‘Girona 100 SA’, la part quantitativa de l’estudi, recull les dades de les grans empreses de la demarcació durant el 2021. I aquí, l’informe posa en relleu que aquell va ser un exercici de recuperació després de la sotragada que va suposar la pandèmia de la covid-19.
A grans trets, l’informe subratlla que la xifra global de negoci va arribar a créixer fins a un 16,8%, situant-se en 12.632 MEUR (davant els 10.819 MEUR del 2020). La indústria càrnia va continuar liderant el rànquing, perquè el clúster va facturar fins a 3.644 MEUR (tot i que va tancar l’any lleugerament a la baixa, amb una caiguda del 0,46%).
Dins l’apartat quantitatiu, l’estudi ‘Girona 100 SA’ també recull que, per sectors d’activitat, aquell que concentra més empreses l’any 2021 és el de manufactures. En concret, 25 (en comparació amb el 2020 suma una firma més, perquè aleshores n’hi havia 24). L’informe també posa en relleu que, dins el grup de les grans empreses, aquelles familiars representen fins al 73% de la xifra de negocis i el 87% de l’ocupació.
6.508 treballadors més
Per últim, l’estudi de KMPG i la UdG també concreta una altra dada derivada de la sortida de la covid: l’increment destacat de llocs de treball. Durant el 2021, les plantilles de les grans empreses de les comarques gironines van créixer en 6.508 treballadors (situant-se en un total de 42.028).
