Voldria escriure una Nadala
De les que toquen el cor.
Només em surt martingala
De les que t’ensorren a mort.
Fum fum fum i merda
I por. I Ràbia. I buidor.
I deixadesa. I tristesa.
Mediocritat a la palestra
Fanfarronades a les xarxes
Ignorància, decandència
Negligència, bestialitat.
Populisme amenaçant
Covardia galopant
Partidisme
Partir. Repartir.
Repartir el pastís
De les teles i les ràdios
I dels càrrecs i els subcàrrecs
I tornar favors a cervells desfigurats,
això sí, amistançats.
I organismes infinits que neixen morts.
Avortaments de parteres de plàstic
Que no van voler ser follades.
I molts personatges públics aprofitats
I molts valents anònims desaprofitats
I declaracions. I crits. I promeses d’ultramar
Però, sobretot: lletjor. Pudor. Fàstic.
Ni humilitat
Ni justícia
Ni ètica
Ni política
Ni estètica
Ni veritat
Ni orgull
Ni dignitat
Res.
Ni humanitat.
Ni estratègia.
Ni valentia
Ni fer costat.
Aquesta és la meva Nadala
La Nadala dels collons inflats.
Això sí: fum, fum, fum i més fum
