Les embarcacions nàutiques recreatives generen impactes greus en els hàbitats i espècies de la Mediterrània, com ara la contaminació acústica i de les aigües. Això provoca que, per exemple, les aigües siguin més tòxiques a causa de la pintura de les embarcacions o del combustible i que moltes espècies autòctones s’acabin desplaçant. Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG). En aquest estudi s’han analitzat els impactes ecològics, econòmics i socials d’algunes àrees com Portofino (Itàlia), Cabrera (Illes Balears), Port-Cros (França) i el Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà). Els científics apunten que part dels efectes provindria dels megaiots, les embarcacions de lloguer i les motos aquàtiques.
La navegació privada no ha parat de créixer i durant la pandèmia la venda d’embarcacions ha augmentat respecte anys anteriors. Això implica un conjunt d’afectacions al medi aquàtic, tal com ha analitzat el grup de recerca Sea Health de la Universitat de Girona (UdG).
L’equip científic ha classificat els impactes que té la nàutica recreativa en el medi aquàtic en tres nivells: fort, moderat i lleu. Per fer aquesta classificació s’ha tingut en compte alguns aspectes com ara la severitat i l’abast de l’impacte, que els danys siguin reversibles o no o la dificultat per implementar mesures que mitiguin els efectes generats.
La contaminació acústica o el fondeig
Els efectes més importants són els danys que generen les embarcacions en hàbitats fràgils, com ara les praderies de Posidònia quan es llança l’àncora per fondejar. Els científics també han classificat com efecte fort la contaminació acústica i de l’aigua que provoca els motors de les embarcacions quan n’hi ha massa o a una velocitat elevada.
Les pintures ‘antifouling’ –que eviten que organismes de fauna i flora marina s’incrustin al casc de l’embarcació i permeten que aquesta es desplaci amb més facilitat i consumeixi menys combustible– es van dissolent lentament a l’aigua del mar i són “altament tòxiques i nocives per al medi ambient i la salut de les persones”, segons detalla l’estudi.
Finalment, els científics mostren la seva preocupació pel transport i dispersió d’espècies exòtiques, les quals substitueixen les autòctones. Aquest fenomen es produeix quan algunes espècies invasores, com ara l’alga ‘Caulerpa taxifolia’, queden incrustades a les àncores de les barques, es desplacen així fins a un punt nou i el colonitzen.
Impactes moderats i lleus
Per altra banda, en els impactes moderats hi ha vessaments accidentals de combustible, oli de motor o aigües grises que acaben contaminant el mar. Dins d’aquesta categoria, els científics també inclouen la col·lisió de les embarcacions amb animals com ara cetacis, tortugues, peixos taurons o peixos lluna.
Els impactes lleus comprenen el vessament d’aigües negres, l’abocament de brossa al mar, i la resuspensió de sediments atès pel pas continu d’embarcacions per fons sorrencs o fangosos. Aquests factors contribueixen a la contaminació i a l’augment de la terbolesa de l’aigua. Finalment, l’equip científic té en compte la problemàtica que implica l’alimentació d’animals marins des de les barques així com els inconvenients que suposa la il·luminació artificial dels ‘megaiots’ (embarcacions de lleure superiors a 24m d’eslora), que poden desorientar els animals i alterar el seu comportament.
Els investigadors subratllen que “és preocupant la creixent aparició d’embarcacions de lloguer dins les àrees marines protegides”. “Moltes d’aquestes embarcacions no requereixen llicència de navegació, fet que augmenta el risc de danys ambientals per la inexperiència dels tripulants com, per exemple, no ancorar correctament”, detalla Josep Lloret.
Arnau Carreño remarca que els resultats conclouen que els impactes ecològics de la nàutica recreativa “són molt variats”: afecten diversos àmbits (aire, qualitat de l’aigua del mar i el fons marí) i diferents grups d’animals i plantes marines (mamífers marins, tortugues marines, peixos, invertebrats, praderies de fanerògames marines, etcètera).
