Jordi Serradell, Sanjosex i Mazoni, per aquest ordre, van ser els encarregats d’enfilar el tancament del Festival Í-taca d’aquest any. Els organitzadors poden respirar tranquils després d’una (nova) edició marcada per les mesures COVID que els ha engaxat ja al final del festival i no com l’any passat, quan l’Í-taca era el primer dels festivals empordanesos que s’enfrontava a un estiu incert.
Però com diu l’adagi català, tot va bé si acaba bé i el triple concert d’ahir va ser balsàmic. Per obrir boca Jordi Serradell, ex bateria de La perdiu Spencer, que en el seu projecte en solitari ha deixat de banda la percussió per centrar-se en els sons més propers al folk de Bon Iver o de Wilco. A Gualta hi presentava les cançons del seu primer disc en solitari, Ésser viu, editat ara fa dos anys.
L’intermezzo de la nit el va protagonitzar Sanjosex, que amb la seva banda presentava el disc, Dos somnis, editat en plena pandèmia. Repertori format pels temes del seu darrer treball (La revolució, Dos somnis, Els gegants, Les estrelles) i que va combinar amb clàssics del seu repertori com Futur incert, Temps o rellotge (amb l’acompanyament de Jaume Pla i Jordi Serradell), Techno o Baix Ter Montgrí.
I l’acte final estava reservat a un dels pocs artistes del país, que és capaç de posar d’empeus tot un estadi, amb només una guitarra, Mazoni. En aquesta ocasió en Jaume Pla es va acompanyar d’un trio de músics que va executar amb energia les cançons del bisbalenc. Brúixola erràtica, Desig imbècil, El crim de les germanes Amanita… s’entrellaçaven amb cançons del seu repertori que han esdevingut veritables himnes, com M’han sortit dues ales o Eufòria, que en aquest cas va servir que tornar a invocar de nou a l’escenari a Carles Sanjosé i a Jordi Serradell, que es van unir a un final de festa apoteòsic.
Ho teníem previst per separat, però junts és molt millor!
😍 Momentàs al Festival Ítaca amb Sanjosex, Mazoni i Jordi Serradell junts a l’escenari de Gualta pic.twitter.com/BY78djkeMx
— Festival ÍTACA (@ITACACULTURA) July 16, 2021
