Primer de tot, abans de començar a parlar d’aquesta pel·lícula, cal aclarir que obre una nova continuïtat. Aquest experiment ja es va fer amb l’estrena de Halloween H20 i es repeteix en aquesta nova La noche de Halloween. La nova pel·lícula del 2018, arriba 40 anys després de l’estrena de l’original de John Carpenter i només té compte la primera pel·lícula. Ignora tot el que va passar posteriorment i per tant, elimina d’un cop dos errors garrafals que varen arrossegar la saga. Primer, Laurie Strode no és la germana de Michael Myers, òbviament, continua viva, i Myers no és un ésser amb poders sobrenaturals. Aquesta línia temporal ha estat oberta per Blumhouse, la productora especialitzada en produccions de terror de baix pressupost, de Jason Blum.
Durant aquests 40 anys que han passat entre les dues pel·lícules, Myers ha estat tancat en un hospital psiquiàtric. Laurie Strode no ha pogut superar els terribles fets de la nit del 31 d’octubre de 1978. Això va fer que serveis socials li arribessin a retirar la custòdia de la seva filla. Actualment, intenta acostar-se a la seva neta. Alhora, s’ha preparat davant la possibilitat que Michael Myers arribés a fugir. La paranoia l’ha portat a convertir la seva casa en una fortalesa. Finalment, Myers aconseguirà a escapar i sembrarà novament el terror als carrers de Haddonfield.
La Laurie Strode d’aquesta pel·lícula no és l’adolescent indefensa de la primera pel·lícula, és una dona de 60 anys forta, valenta i preparada per enfrontar-se al mal encarnat. Al contrari de témer la fugida de Myers, per a Laurie és una bona notícia perquè ara té carta blanca per caçar el monstre que l’ha turmentat des d’aquella nit.
Aquesta nova entrega és un homenatge i una carta d’amor a l’original de Carpenter, al qual cluca l’ullet en més d’una ocasió, i en d’altres li dóna la volta. Tot i no inventar cap concepte nou, no trenca res, com sí que va fer Rob Zombie. Com a fan de l’original m’ha donat exactament el que buscava d’una pel·lícula de Halloween. Insereix moments d’humor, que no estaven en l’original, però que resulten molt frescos.
Dirigeix David Gordon Green que ha comptat amb John Carpenter i Jamie Lee Curtis com a productors, a més que la banda sonora d’aquesta ha anat a càrrec novament de John Carpenter i el seu fill Cody. Ja en els títols de crèdit, el director deixa clara l’admiració que sent per Carpenter i serveix com a metàfora per explicar-nos d’on venim i cap on anem.
La noche de Halloween no té el mateix to que l’original, ja que preval l’entreteniment per sobre del terror, això li fa tenir una identitat pròpia, al mateix temps que es reivindica com successora de l’original.
- Publicitat -
