El dia a dia des del 14 de març de 2020 ens ha fet canviar el carrer, les platges, les muntanyes, l’herba, el sol tocant tranquil·lament amb els seus raigs la nostra pell, la pluja que ens traspassa, per quatre parets durant la major part del dia; els aromes de la natura per l’ olor a por i a esperança, a incertesa, a empatia pels que s’han anat o els que ja no poden mantenir a la seva família o mantenir-se i pels que no podem, simplement, abraçar als que estimem. A tothom des d’aquell 14 de març ens ha canviat alguna cosa o moltes, i a mi en particular, m’ha fet reafirmar-me en la idea de què, després d’això, la normalitat o el què crèiem que era normal, no tornarà a formar part de les nostres vides.
Llavors, què és la nova normalitat que ens anuncien com si fos un resort o una tornada, després d’un malson que no ens ha deixat dormir durant mesos, setmanes, dies, segon a segon, a una realitat que ja no existeix ? Podem reconstruir amb els bocins que ha deixat aquesta malaltia infame part d’una normalitat existent abans del dia 14 de març, però mai serà la nostra normalitat, ni nova ni antiga, no existirà la normalitat, perquè ara sabem que el nostre món, tal i com el coneixíem pot desaparèixer en un no res, i això pesa tant que ens estira des de dins de les entranyes i ens fa pensar, sentir que la normalitat no existeix, per bé o malament, no tornarà. I la nova normalitat? Tampoc.
Durant aquest període de temps hem conegut la melancolia, hem trobat a faltar el contacte humà més que mai, hem après a valorar el que la nostra normalitat ens portava dia a dia i hem après que no hem de deixar de banda la carrera més llarga que existeix: la nostra vida. Ara toca organitzar-la, però sabent que quan puguem reprendre-la, més aviat que tard, mai tornarà a ser normal, ni nova, ni podrem deixar de banda el que ens ha passat. Nova normalitat?El que ens espera és una nova vida. En la nostra mà estarà aprofitar-la i valorar-la o desaprofitar l’oportunitat de viure en pau amb nosaltres mateixos.
