Les societats modernes occidentals basen el seu dia a dia en tres eixos vertebradors: la competitivitat, la immediatesa i la productivitat
D’aquesta manera, les noves generacions han estat educades en un ritme i amb uns objectius de vida en els que els moments de pausa gairebé no existeixen, i si hi són, se’ls hi atribueixen connotacions negatives.
David Casassas, professor de teoria social i política de la Universitat de Barcelona, argumentava en el llibre dirigit per Marina Garcés, “Les Humanitats en Acció”, com en una societat en la qual no ens podem perdre res, en la que se’ns demana un sobre-processement d’informació, el dret a no fer res, no està contemplat. El dret a un “reset” mirant una paret blanca, o bé pensant en un jardí, fins i tot, assaborint el menjar d’una taula, no se’ns permet, se’ns fa estrany, necessitem obtenir algun “input” per poder tranquil·litzar aquesta necessitat de consum d’informació i producció.
El que segurament no ens adonem, és que aquesta pausa, tal com la mateixa Marina Garcés ja anomenava en algun dels seus escrits del llibre Il·lustració Radical, ens dóna l’oportunitat d’adquirir una visió crítica, l’opció a poder entendre allò que està passant al nostre voltant.
Després d’unes quantes classes a la Universitat, escoles de secundària i altres centres de formació, el que he constatat és que les noves generacions, a l’igual que el Twitter, tenen molt clars quins són aquells hashtags que tenen connotacions positives i quines negatives. El problema és que més enllà d’unes primeres i generalitzades opinions, no tenen una justificació del perquè dels seus posicionaments.
Tenen molt clar que la democràcia té una connotació positiva, però més enllà del sufragi universal no tenen arguments per a poder respondre. Segurament, el problema principal no és que no se’ls hagi explicat quins podrien esdevenir bones argumentacions per defensar la democràcia, sinó que, gràcies a la necessitat d’una productivitat en un temps determinat per a poder ser competitius globalment, no tenim temps per a deixar que els joves es construeixin una visió crítica de la realitat.
