Benvolguts oients de Ràdio Capital, espero que hàgiu passat molt bon estiu. L’última vegada que vaig tenir l’oportunitat de fer un comentari des d’aquesta Ràdio vaig parlar-vos de pols. Ja fa uns quants mesos d’això. Avui us parlaré de pedres. Però no de les pedres que trobem tot sovint a terra, sinó de la que a vegades ens cau des del cel, unes pedres que no són el mateix que els grans de calamarsa. Busqueu la paraula calamarsa al diccionari i veureu que els grans de glaç de la calamarsa tenen un diàmetre inferior a deu mil·límetres. Busqueu-hi la paraula pedra, aneu a l’accepció que pertoca, i llegireu que, quan parlem de pedra, és perquè els grans de glaç de la pedra tenen un diàmetre superior als deu mil·límetres. No és el cas, però de la pedregada que va caure el dimarts 30 d’agost durant més de deu minuts a la Bisbal. De mitjana, el diàmetre de les pedres feien 10 centímetres. No deu mil·limetres, com diu el diccionari, sinó deu centímetres: deu cops, doncs, més grossa. Segur que, si no és que hi éreu i que vau patir-ho i ho vau veure, ja us ho hauran explicat. Va ser com un bombardeig sec, però sense metralla, un espetec continuat que se sentia arran i arreu. I com també sabeu, va malmetre teulats, claraboies, els vidres i les planxes dels cotxes. I, sobretot, sobretot, va ferir més de seixanta persones. I sobretot, sobretot, va matar una nena de pocs mesos. Sap molt de greu. Esperem “que Déu l’hagi”, tal com deien.
Segur que també us han anat comentant, però que, passada la pedregada i recuperats els ferits, han arribat uns altres problemes. Tallers mecànics i paletes que no donaven l’abast per fer la feina, companyies d’assegurances i vidres de cotxes que no arribaven, teules que faltaven, encara avui, hi ha un munt de cotxes abonyegats. I un munt de teulats que esperen o a on veus paletes que hi treballen. Temps al temps. En tot cas, pocs dies després, no gaires, l’Ajuntament de la Bisbal i els altres ajuntaments afectats van fer saber que la gent propietària de cases que tenien teulats i claraboies malmeses no haurien de pagar el permís d’obres. També la Generalitat va dir que ajudaria a retirar els coberts d’uralita. I algunes altres coses més. Poc més, però algunes altres coses. Potser massa poc. Fins allà on jo sé, només l’estat ha callat. Però ha cobrat l’IVA com fa sempre, malgrat que siguin unes reparacions o unes obres que ningú no havia previst fer, que ningú no hauria volgut fer. Però hi va haver aquella desgràcia que va caure sobretot damunt Corçà, Vulpellac i la Bisbal. I ara, quan dic desgràcia, estic parlant d’aquella pedregada i no pas de l’estat que ens mana.
