La sobreexplotació de la pesca al Mediterrani “duplica amb escreix els nivells sostenibles”, segons un informe especial del Tribunal de Comptes Europeu publicat aquest dijous. La Unió Europea no ha aconseguit frenar la pèrdua de biodiversitat marina pel 2020, tot i que l’Agència Europea del Medi Ambient ja va alertar que els objectius eren “poc probables” d’assolir. Els auditors han assegurat que “si persisteix la sobreexplotació pesquera” és perquè les zones marines protegides “no tenen una protecció real”, especialment al Mediterrani. De fet, els estats mediterranis només han destinat el 6% del finançament europeu a mesures directament de conservació del fons marí.
Les accions de la Unió Europea dins el marc vigent de protecció del medi marí no han servit per restaurar els mars a un bon estat mediambiental ni per ajustar la pesca a nivells sostenibles. Els auditors de l’informe han avaluat Espanya, França, Itàlia i Portugal i han avisat que “la biodiversitat segueix amenaçada” a Europa. A més, el Mediterrani no mostra “indicis significatius de progrés”, encara que l’Atlàntic sí que registra millores. Amb això, el membre del Tribunal de Comptes Europeu responsable de l’informe, Joao Figueiredo, ha alertat que l’auditoria és “un clar senyal d’alarma pel que fa a la protecció dels mars europeus”.
Protecció limitada a la pesca a la zona de “poc profunda”
A la Unió Europea hi ha més de 3.000 zones marines protegides, però tot i ser una xarxa extensa, els auditors consideren que és “poc profunda”. El marc europeu de protecció de l’entorn marí no entra suficientment en la restitució dels mars i el control de la pesca, apunten. L’avaluació del Tribunal de Comptes Europeu coincideix amb l’estudi de l’Agència Europea del Medi Ambient, on es considerava que menys de l’1% de les zones marines europees gaudeixen d’una protecció “plena” a la pràctica.
Per garantir la protecció real a les zones marines, l’auditoria remarca que caldria “oferir cobertura suficient” a les espècies marines més vulnerables de la UE i als seus hàbitats, introduir restriccions a la pesca “en cas necessari” i “gestionar-les bé”.
Normativa antiga
A la pràctica, tampoc funciona la normativa que vincula la biodiversitat marina de la UE amb la seva política pesquera. Les normes sobre les espècies i hàbitats amenaçats tenen més de 25 anys i no tenen en compte els nous avenços i coneixements científics, és per això que cal una renovació per entendre l’impacte que tenen a l’entorn marí i buscar la manera com es poden protegir.
Recomanacions dels auditors
Per enfortir vincles entre la política mediambiental i la política de la pesca, els auditors de l’informe apunten que “caldria identificar els canvis administratius i normatius necessaris per protegir les espècies i els hàbitats sensibles” que facilitin una aplicació més ràpida de les mesures de conservació i que ampliïn la protecció a més espècies i hàbitats coneguts recentment pels científics.
Per millorar les mesures de protecció al Mediterrani, els auditors recomanen “examinar la necessitat d’establir zones protegides de pesca addicional a la conca del Mediterrani” i “comunicar els avenços aconseguits periòdicament” així com la “necessitat de mesures correctores”.
Per assolir els objectius de conservació marina, l’última recomanació dels auditors té a veure amb el finançament potencial de la UE i remarquen que caldria identificar “la forma d’augmentar la contribució del finançament del Fons Europeu Marítim i de Pesca”.
