He de confessar que des que en Miquel Curanta em va incloure entre els “comentaristes” de Ràdio Capital, procuro llegir o escoltar tots els comentaris dels meus companys, que a més rebo puntualment cada dia.
Aquest passat març em va fer reflexionar el que va fer Ada Klein, aquell que diu: “Sembla que no passa res, però cada dia som més pobres”. L’Ada deia: “Ens deien que Europa no està en guerra, i bé que hi som. Si enviem armes, estem en guerra; si bloquegem la participació de ciutadans russos als projectes europeus, estem en guerra; perquè ens posicionem”.
Aquests dies, des de l’Associació “Amb les teves mans”, de la que en formo part, i en sóc el president, tenim un soci i la nostra furgoneta a Ucraïna. Va marxar el dimecres 29 març i s’hi estarà fins al 15 d’abril, entrant i sortint des de Cracòvia cap a Ucraïna, on hi portarà material sanitari (Hospital d’Sloviansk), anirà a Khàrkiv, i a portar espelmes i alimentació infantil a uns quants orfenats a prop de la frontera amb Moldàvia. Per tant el tema de la guerra a Ucraïna l’estic vivint amb intensitat.
La nostra furgoneta va marxar ben carregada, no pas d’armes, evidentment, sinó de material sanitari, alimentació infantil i candeles. Hem fet, estem fent encara, una campanya de sensibilització a escoles i comerços sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Hi manca de tot: llum, menjar, gasolina,… i hi sobren morts, i ferits i destrucció.
Amb una senzilla recerca a sant Google vaig saber que Ada Klein Fortuny és un pseudònim, d’una persona que és metge que treballa fent recerca en malalties infeccioses, i que el seu llibre “La plaga blanca” (L’Altre editorial, BCN 2020) és el seu debut literari.
Tot seguit el vaig encarregar a la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, i l’he llegit amb molt d’interès. Un llibre sobre poetes, escriptors, personatges que tenen en comú el fil invisible de la malaltia de la tuberculosi: A. Txekhov, K. Mansfield, Paul Eluard, Georges Orwell, el de 1984 i la Revolta dels animals; el nostre poeta Joan Salvat-Papasseit, Franz Kafka.
La tuberculosi va ser la malura que va delmar la població europea entre guerres, va rebrotar amb les post-guerres, i es va endur molts joves.
Recordo com si fos avui que la mare m’explicava les seves anades amb tren des de Celrà a Barcelona, acabada la guerra civil, carregada de pollastres, ous i menjar per un jove (penso que va ser un xicot de joventut d’ella), que malvivia en un rònec pis del Barri Vell de Barcelona, i que finalment també va morir de tuberculosi.
Gràcies, Ada, per fer-me reviscolar records molt amagats en el meu cor. El pare sempre deia que la mare va ser sempre “una advocada dels pobres”.
Josep Taberner i Vilar
