14.8 C
Pals
Divendres, 22 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

La plataforma contrària al parc eòlic marí de Roses presenta una recreació per mostrar l’impacte “terrible” del projecte

L'entitat ho compara amb posar els molins a Montserrat i proposa col·locar-los 70 quilòmetres mar endins

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

La plataforma Stop al macroparc eòlic marí del nord de la Costa Brava ha presentat una recreació de com quedaria el projecte un cop finalitzat. L’estudi, fet per la biòloga i paisatgista Anna Zahonero, mostra “l’impacte terrible” que té per el territori, tal i com porta denunciant l’entitat des de que es va fer pública la voluntat de col·locar molins de vent en aquesta zona situada al golf de Roses.

Des de l’entitat lamenten que no s’ha tingut en compte el mar com a patrimoni natural i ho comparen amb posar els aerogeneradors a Montserrat. Zahonero proposa com a solució la instal·lació dels molins de vent a una distància, d’almenys, 70 quilòmetres mar endins, per evitar l’impacte mediambiental.
Nou intent per aturar el macroparc eòlic que volen impulsar l’empresa Blue Float Energy i el grup d’enginyeria SENER a la Costa Brava Nord. La plataforma contrària que s’ha creat per aturar-lo ha elaborat una recreació per fer evident “l’impacte terrible” que tindria per al territori. La projecció permet veure diferents punts de la Costa Brava des d’on es “ferien evidents” els molins. “Ho hem fet amb les dades que les empreses ens han donat i sobreposant-les a les imatges”, explica la biòloga i paisatgista, Anna Zahonero, que és la impulsora del treball.

Pla general dels impulsors de la plataforma contrària al parc eòlic de Roses aquest dissabte 15 de maig de 2021.

Zahonero lamenta que “no s’ha tingut en compte” el mar com element patrimonial i ha comparat la zona amb la muntanya de Montserrat. “És evident que no ens imaginem una sèrie de molins en una zona com aquesta. Doncs al mar tampoc, perquè és un element patrimonial per a la gent de l’Empordà”, explica.

Per la seva banda, l’arquitecte i membre de la l’entitat, Dani Abad, ha destacat que, a més de l’impacte visual, el macroparc obligarà a “trinxar el territori”, perquè caldran línies elèctriques per transportar l’energia.

El vídeo que han presentat aquest dissabte al centre cívic de Sant Pere Pescador, s’ha fet renderitzant imatges de setze de punts diferents de la Costa Brava, entre els quals, alguns d’emblemàtics com la Cala Jóncols, la Cala Montjoi o la Torre del Sastre de Roses. A més, també es poden veure les platges de Sant Pere Pescador, Pals, Sa Tuna, Fornells, el Cap de Begur o el passeig d’Empúries.

A 70 quilòmetres

Zahonero assenyala que la recreació demostra que “no hi ha hagut cap mena de sensibilitat pel paisatge” i proposa col·locar els aerogeneradors a 70 quilòmetres de la costa. La biòloga reivindica que “el mar i el paisatge han de tenir la consideració d’element patrimonial” i conclou que el projecte “sobrepassa les condicions estàndard que es donen a nivell europeu”, per aquest tipus d’instal·lacions.

“No se n’ha trobat cap altre que tingui uns molins de les dimensions del parc Tramuntana”, remarca Zahonero, que recorda que n’hi ha que tenen més aerogeneradors dels que proposa el projecte però estan més allunyats de la costa.

En la presentació del render al Centre Cívic de Sant Pere Pescador hi han assistit alcaldes i regidors de les poblacions afectades i representants dels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, i membres de la plataforma.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Gabriel de Prado: “Castell i Ullastret són dos jaciments molt castigats per l’espoli”

El jaciment ibèric de Castell, situat al municipi de Palamós, va patir diversos actes vandàlics a finals d’octubre. Durant un control de manteniment realitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, es van detectar greus danys en una de les cisternes principals. I per parlar d’aquests danys i del procés de reparació ens visita el director del Museu d’Arqueologia de Catalunys d’Ullastret, Gabriel de Prado.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -