Aquesta casa es feia ressò de la publicació de l’Anuari econòmic comarcal del 2022, on s’assenyalava que la nostra comarca, el Baix Empordà, no superarà l’impacte de la COVID fins ben entrat el 2023. Doncs bé, un podria pensar que aquestes dades són normals, que a la capital barcelonina se n’assortiran més ràpidament perquè tenen moltes més infraestructures, que nosaltres, tenim uns condicionants contextuals que ens ho dificulten, etc., etc.
Quin és per mi la dada que ens ha de fer reflexionar? Que el Baix Empordà es troba, en el que el catedràtic emèrit d’economia Josep Oliver, anomena el grup de comarques que van en una segona velocitat. Aquelles que fan tirar la mitjana de les comarques gironines cap avall. Aquelles, i cito textualment, que a causa de la dependència que tenim del sector serveis, i més concretament, del turisme, comporta que la seva recuperació sigui més lenta.
Per tant, amics de ràdio capital, no ens fan una comparació amb la capital barcelonina, no ens fan una comparativa amb un estat diferent, ens fan una comparativa en el que són comarques que “més o menys” podrien tenir un context similar. Quin és l’element de canvi? Què ha fet que el Gironès, el Pla de l’Estany o la Selva, ja hagin superat l’impacte de la covid?? El pes de la indústria.
El titular és que el pes de la indústria capgira la balança a favor de les altres. I aquelles que tenim una dependència del sector serveis, ens recuperarem molt més lentament.
No estem parlant de cap fórmula màgica, no estem parlant de condicionants que no puguem controlar. La promoció de la indústria, entre altres sectors, és una competència que es pot treballar des de la política municipal i comarcal. Desestacionalitzar l’activitat de la comarca, també necessita plans a llarg termini amb una perspectiva comarcal.
Veïnes de la comarca, aprofitem que és campanya electoral, i demanem que de boca de les nostres representants s’expliquin quines són les solucions que tenen previstes.
