La ruta de l’Art és una excel·lent iniciativa que s’organitza a Castelló d’Empúries. Es tracta de convidar diverses galeries d’art de diferents indrets, que exposen algunes peces d’alguns artistes en espais singulars del poble.
De la iniciativa mateixa n’havia sentit a parlar alguna vegada, però si us dic la veritat, no havia anat mai a Castelló i si és així, no n’era gens conscient.
No cal que sigueu uns fletxes, per deduir que em va agradar molt, el poble i pel meu adjectiu, haureu vist, que això de la ruta de l’art em va encantar. Tant és així, que mentre hi passejava, em deia a mi mateix: Per què no fem una cosa així, al Baix Empordà?
Hi tenim pobles que ho podrien acollir la mar de bé ia més, el tipus de visitant és perfecte, pel seu perfil socioeconòmic.
Tanmateix, al cap de poc la idea em va anar marxant. Primer, perquè ja tenim ments pensants que haurien de ser capaces de trobar iniciatives culturals que puguin atraure gent, sense necessitat de copiar ningú. I segon, perquè Castelló d’Empúries, és a l’Alt Empordà, és cert. Però tampoc ho tenim tant lluny, no?
Així doncs? Per què establim una frontera que no hi és entre el que hi ha a banda i banda del Montgrí? Hi ha qui defensa la necessitat d’unificar la comarca. Sí. Ja sé que de Portbou a Sant Feliu de Guíxols hi ha més distància que de Torroella a Barcelona. Però no tenim prou motius i actius comuns com per unificar l’alt i el Baix Empordà en una sola comarca i en una sola marca?
Al capdavall, aquí baix la tramuntana també ens toca els nassos i en Pla, es fotia uns farts d’anar a Figueres i a Perpinyà i en Dalí era sovint a cal Gitano, a Llafranc.
I a mi, sincerament, no em costa gens agafar el cotxe i anar a Castelló a veure la ruta de l’Art. Ja que ningú és capaç de fer-ho aquí baix….
