Ha arribat la primavera,l’única estació que totes les cultures han celebrat al llarg de la història, perquè simbolitza l’equilibri entre la llum i l’ombra.
A l’Empordà, la primavera és el desvetllament de la terra, representa el temps assolellat,els camps de colza que tenyeixen el paisatge de groc, l’esclat de la floració i el temps de llum. També, ens indica el moviment migratori de moltes aus, la cria de cigonyes que podem observar en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà com un gran espectacle natural i que després veiem volar pel cel, fent-lo més viu i clar.. És l’època dels colors i la gent amb menys roba. L’inici de les activitats i espectacles al carrer.
Venim de la foscor de l’hivern i la primavera ens dona més llum. Ens propicia a la tendència d’obrir-nos a noves expectatives. Ens porta a sentir-nos a la plenitud. Ens obre la porta a noves realitats i a un entusiasme extravertit.
En general, ens sentim vius, positius, plens d’energia i més alegres que mai. Ens inunden les ganes de nous reptes, de trobades amb gent, de sortir al carrer…
Però com tot, la primavera per a les persones és una moneda de doble fil!
Els científics, ens diuen que la primavera afavoreix l’alliberació de serotonina, dopamina, oxitocina… en el cos, o sigui, que afavoreix tot allò relacionat amb la felicitat, i el plaer… però aquest augment d’hores de llum, canvi de temperatura i canvis hormonals produeixen a algunes persones estats d’ànims diferents, per exemple que es sentin envaïdes per la tristesa i la malenconia. Aquest recull de sentiments rep el nom d’astènia primaveral i pot provocar cansament generalitzat, irritabilitat, alteració del son, desànim, avorriment…
Tant, si som de les persones que ens trobem eufòriques com astèniques emocionalment, no ens cal tenir una visió de fragilitat de la vida, ni apreciar més el somni que la realitat o a la inversa. No hem de sobrevalorar-ho.
