La setmana passada em va escandalitzar la notícia que publicava el diari italià la Repubblica, en el qual una professora siciliana de secundària va ser castigada (no té altre nom) amb suspensió de quinze dies amb la meitat del sou perquè no va estar prou atenta a un treball de classe d’uns alumnes adolescents. Se li recriminava no haver controlat prou que els alumnes havien publicat, en un treball, el paral.lelisme entre les Lleis Racials de la Itàlia del 1938, és a dir el feixisme, amb el decret de Seguretat del 2018.
Coses d’internet, el treball va arribar a la xarxa, i a algú li va faltar temps per advertir sorollosament via twitter a l’administració. El poder polític, que es va sentir ofès per la crítica adolescent, es va moure com un llamp. L’administració aquest cop va ser àgil i ben ràpidament una inspecció d’educació, diu el diari, va presentar-se al centre, fins i tot amb la policia.
Estudiants adolescents que reflexionen, heus aquí el perill. Al marge de si era o no encertat el comentari dels alumnes, o si això acaba penjat al laberint d’internet, aquí el Poder va topar amb el despertar de l’esperit crític dels joves estudiants, va intentar controlar la professionalitat dels mestres i educadors, i va marcar paquet davant l’escola i instituts. Tot dient, sóc aquí.
La professora afectada per aquesta sanció i càstig, a qui li quedava poc per jubilar-se, explicava al diari que se sentia espantada. I es mostrava molt ferida, després d’una intensa vida professional aportant el que millor sap fer un professor, que és transmetre coneixement i fomentar l’esperit crític entre els joves.
Inspirava tendresa.
Sortosament des del minut zero la reacció al país de bona part dels educadors i pares ha estat la defensa d’aquesta professora, i s’ha apel.lat fins i tot al president de la República perquè molts han sentit vergonya d’aquest episodi. Pocs dies més tard, en una celebració d’orgull del professorat, mestres, educadors i centres han dedicat temps de classe a promoure, en veu alta, la lectura de diferents articles de la Constitució iItaliana, des del 21 al 33, on es parla de diferents drets i llibertats, com la de pensament, entre altres. Han aprofitat el temps de classe per fer l’exercici de raonar, reflexionar, a nivell massiu, sobre la constitució i els límits del propi poder.
Ves per on, allò que el poder ofès volia que fos un episodi de càstig en silenci, focalitzat i en un institut concret, s’ha convertit en un acte massiu de protesta pacífica, un autèntic exercici nacional de reflexió per fomentar l’esperit crític, i ha estat un autèntic generador de debat sa i democràtic. Sense límits, aquest cop.
