Un dels estris més agraïts per anar a l’hort a collir tomates, pebrots, enciams, carbassons i esbergínies; al bosc a caçar bolets per que s’escampin les espores i fins i tot al mercat, és el cistell de vímet, de saula o de branques d’aloc. L’ofici de fer-ne, a casa nostra encara es manté, tenim cistellers a prop: en Josep Mercader a Torroella, en Carlus a La Bisbal,…que no parin és moment de RE-INCORPORAR aquests materials saludables i aquests oficis tant sostenibles pel medi i per la nostra salud.
Ara que aviat parlarem de presents, us imagineu si aprofitessim les branques de morera per a fer la cabanyeta dels més menuts ? sàpiguen el que suposa seguir comprant plàstic, fan mal d’ulls aquestes joguines tant plastificades com les casetes colorides al jardí, al balcó o a l’habitació dels nens.
Parlant de teixits naturals i d’artesans trempats em ve al cap la balca que a tants culs de cadira ha sostingut o l’espart per les catifes de les entrades de les cases.
Val la pena tornar a incorporar les paperines de paper d’estrassa, reutilitzant-les si es pot.
I si tenim per triar, una peça de fusta abans que una feta amb materials difícils de reciclar.
A la cuina i al rebost: fustes d’olivera per tallar, culleres de fusta per remenar, el pot de la sal i el pebrer, els atuells per les patates, per les cebes i pels alls,… de vímet, de balca o d’espart.
És temps de fer una repassada als nostres hàbits i de mica en mica acostumar-nos als materials que quan els enterrem es descomposen i passen a ser matèria orgànica.
