El Dia Mundial de la Ràdio ens convida a reflexionar sobre el present i el futur d’aquest mitjà. Les darreres dades de l’EGM confirmen el seu bon estat de salut: a Catalunya, 3.938.000 persones escolten la ràdio, i 2.797.000 ho fan en català. La ràdio és, doncs, el mitjà de comunicació amb més oferta i consum en la nostra llengua. Però darrere d’aquestes xifres hi ha una realitat que sovint s’obvia: el paper de la ràdio de proximitat i la seva necessitat de suport institucional, empresarial i social.
El declivi d’un teixit comunicatiu potent
Les comarques de Girona han estat històricament un exemple de mitjans locals sòlids, tant en ràdio com en premsa i televisió. La seva influència social i política era notable, i el seu arrelament als territoris els conferia una credibilitat inqüestionable. Tot i això, el Baix Empordà ha vist com aquest teixit es debilitava amb el temps.
Fa no tants anys, aquesta comarca comptava amb delegacions de El Punt i del Diari de Girona, així com amb mitjans radiofònics de gran pes, com Ràdio Costa Brava o les emissores municipals, que eren referents informatius. També hi havia corresponsals permanents de Catalunya Ràdio o de la Cadena Cope, cosa que evidenciava la importància comunicativa del territori. A l’Alt Empordà, el cas de Ràdio Ser Empordà exemplifica aquesta evolució: d’una ràdio local consolidada, va passar a ser una emissora musical del Grup Prisa, després una ràdio generalista per tornar a la música i, finalment, va desaparèixer com a referent informatiu. Recentment, el projecte de Taronja Ràdio ha intentarà recuperar l’esperit de ràdio de proximitat.
No és només una qüestió del Baix Empordà. A la Garrotxa i al Ripollès, emissores com Ràdio Olot o Ràdio Ripoll han jugat un paper clau en la vida social i econòmica. I cal recordar que va ser des d’Olot i Palamós on es va gestar Ona Girona, el projecte que més tard es convertiria en Ona Catalana.
Aquest panorama en retrocés ens obliga a preguntar-nos: com pot ser que, en una època en què la ràdio continua sent un mitjà de gran consum, la seva estructura territorial s’hagi afeblit tant?
La ràdio local, la gran oblidada de les institucions
Malgrat la seva audiència i la seva capacitat d’influència, la ràdio continua sent la germana pobra dels mitjans de comunicació. Tothom vol tenir-hi presència, des de les administracions fins a les empreses, però pocs es preocupen per garantir la seva sostenibilitat. La inversió publicitària, essencial per a la viabilitat dels mitjans, sovint passa de llarg de les ràdios locals, mentre que les institucions reserven el seu suport per a altres formats mediàtics.
Aquest desequilibri és perillós. La ràdio de proximitat no només informa; també estructura el batec diari dels territoris. És un servei públic encara que no sigui una emissora pública. La seva capacitat d’adaptació a les necessitats locals és incomparable. I, tot i això, ha de lluitar constantment per demostrar la seva vàlua.
La paradoxa del podcast: la ràdio de sempre amb un altre nom
En els darrers anys, el fenomen del podcast ha agafat embranzida, sovint presentat com una revolució en el consum d’àudio. Però cal ser clars: el que avui anomenem podcast, en molts casos, és simplement ràdio sota demanda. I els principals creadors d’aquests continguts són les mateixes empreses radiofòniques que, paradoxalment, han de batallar per mantenir el seu finançament.
El true crime és la crònica judicial de tota la vida. Les tertúlies són els debats que la ràdio ha fet des de sempre. Les ficcions sonores no són altra cosa que radioteatre modernitzat. La ràdio no ha desaparegut, només ha canviat de format. Però el seu esperit continua sent el mateix: explicar històries, informar, acompanyar i entretenir.
Una crida a la consciència col·lectiva
Si la ràdio continua viva no és només perquè hi hagi milions de persones que l’escoltin. És perquè els qui hi treballem creiem en el seu valor. Però aquest esforç no pot recaure només en els professionals. La ràdio de proximitat necessita el suport de tothom: de la ciutadania, que ha de ser conscient de la seva importància; de les empreses, que haurien de valorar-la com a plataforma publicitària efectiva i fiable; i de les institucions, que haurien d’incloure-la en les seves polítiques de comunicació i promoció de territori.
A dia d’avui, al Baix Empordà, el mapa radiofònic de proximitat es limita a Ràdio Capital com a única emissora de bast comarcal, Televisió Costa Brava com a referent audiovisual i les emissores municipals de Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, Begur, la Bisbal i Torroella, que fem el que podem amb recursos molt desiguals. Però aquesta estructura podria ser molt més forta si es prengués consciència de la seva rellevància i si fossim capaços d’articular-nos tots plegats.
Aquest Dia Mundial de la Ràdio hauria de servir per reivindicar el paper essencial d’aquest mitjà. No només com un canal d’informació, sinó com un element clau per articular la identitat i la cohesió de pobles i comarques. Perquè la ràdio és molt més que un mitjà de comunicació: és la veu d’un territori. I, com a tal, se l’ha de cuidar.
