Aquests dies el cap em va a 300.000 revolucions. El que ha passat als Estats Units, amb la pujada d’en Trump al poder, envoltat de tota aquella colla d’empresaris multimilionaris de nova fornada, amb ànsies de dominar el mon i pintes de dolent de pel·lícula de Batman, amb aquella cara de satisfacció, em fa estermentir però sobretot rumiar.
El mon que vivim ja no és el nostre, és dels que ens venen i vindran darrera. Crec fermament que el que els hem de deixar és una situació digerible, uns recursos suficients i les eines necessàries perquè ells puguin ser millors que nosaltres. De moment no ens n’estem sortint. Estic convençuda que aquesta Amèrica trencada socialment, amb aquest lideratge i a costa de més fractura anirà millor en termes econòmics , i això ens enfonsarà potser encara més a nosaltres, una Europa vella i de poca capacitat de reacció, amenaçada per la fal·lera expansiva de Rússia i l’OPA mercantil xinesa.
Amb un país trinxat i la moral pels terres, ara que estem tots recollits, cadascú a casa seva, veiem com el feixisme avança a passos agegantats amb els seus discursos simplistes i immorals, mentre els partits d’esquerra demostren ser d’una mediocritat esfereïdora. Per no parlar d’aquest acte final que vivim dels partits independentistes, que jo com a mínim, independentista com soc, veig amb tant d’horror com vergonya aliena, i de la Barcelonacèntria que impera, en recursos i atenció, com si la resta del país no existís.
Sembla que ens hem anat retirant, cadascú a casa seva, a fer lo seu; he tornat al mas i estem disposats a fer bandera del campi qui pugui, que sempre hem tingut aquesta vena individualista. Però davant de tot aquest panorama tristíssim i amenaçant, aquí i allà veig gent entregada que encara té ganes de fer cose i les fa, arreu del país i pel país, per recordar-nos que podem fer-ho d’una altra manera, que venim d’on venim i som qui som i encara som, que no és poc, i se m’acut que entre tots, aquests i nosaltres i tots els que se’ns afegeixin pel camí, aportant cadascú, quan vulgui i pugui, de la manera que pugui, servint, creant, ajudant, cosint i reconstruint, potser aconseguirem tenir la renaixença que ens mereixem.
