Fa dies, setmanes, mesos que la gent de Madrid i el seu territori, se li digui província o Comunitat, es reuneixen per centenars i milers i protesten tots a l’hora per la manca de serveis mèdics des de la Atenció primària passant per tota mena d’atenció de malalties i accidents fins a les urgències mes greus, per manca d’atenció, o de metges, infermers i zeladors insuficients o inexistents, mentre a Urgències -quan n’hi ha- la gent fa cua davant una porta tancada del seu CAP o com sigui que allà s’anomeni, esperant desesperada el miracle de l’aparició d’ajuda.
Ja se que encara que ho neguem està mal vist dedicar elogis a Madrid, però jo seria ben estúpida si no reconegués que ells al menys en front del mal govern i de la pèrdua legalitzada dels seus drets, protesten, convençuts de que la protesta no nomes es una forma d’aconseguir (per difícil que sigui) el que un creu que hi te dret, sinó sobretot ajuda a creure el que per viure on viuen es indispensable: veure i compartir que el seu poble encara no s’ha adormit del tot sentint a tot hora les cançons que li canta el poder.
Perquè, de que presumeix el nostre silenci? De la noia que va demanar una visita ginecològica a l’octubre perquè tenia mal a un pit i encara no li han telefonat ni avisat? O per aquells i aquelles, inclosos nens, que es passen les hores mortes a urgències sense ni poder seure per la gentada que hi ha fins al vespre que tanquen i a lo millor els deixen fora? O el serveis de demanar hora anul·lats ja en alguns pobles de la costa? O la gent que abandona perquè s’ha cregut la cançoneta de que la medecina privada es millor que la pública oblidant que a sobre de pagar fortunes, el qualificatiu de negoci tampoc li dona la alegria de visites i serves que necessita de debò l’atenció mèdica? O potser hem oblidat l’angoixa d’infermeres i metges que, quan poden, han d’atendre en un pocs minuts un client que a lo millor en necessita un de mes, o li fa falta una cura urgent o una anàlisis o un examen que de cap manera pot practicat perquè no hi ha personal?
Potser si que hem oblidat totes aquestes coses i per això nomes protesten uns quants dels homes i dones plens d’esperit de justícia que segueix donant el nostre poble. No ho se, el que si sé segur es que el que hem oblidat quasi tots, molts per por de no ofendre Catalunya, precisament la mes gran víctima d’aquesta sinistre forma de governar que afavoreix als rics i oblida al poble, es que si Madrid es la comunitat que mes malament cuida als seus malalts i accidentats, Murcia n’és la segona i Catalunya la tercera d’entre les desenes que formen el que ara en ha donat per dir-ne l’Estat Espanyol.
/
RSS Feed
Temps de lectura: 2 minuts