Fa dies que penso que si al nostre país sorgís un partit ultradretà amb un mínim d’olor a “no faixista, aristòcrates i supremacista” i ho sap capitalitzar, pot ser fins i tot hegemònica (especialment en aquelles zones amb mes desigualtats). Cal ser autocrítics i crec sincerament que les esquerres d’aquest país no han volgut parlar de seguretat i mai han disputat realment el concepte de seguretat. Entenent “seguretat” com la capacitat de sortir al carrer sense por i com la sensació, encertada o no, de tenir sota control els paràmetres bàsics d’una vida futura amb un mínim de confort. Ningú enveja les penúries, la falta de llibertat o el viure en un país traumàticament poc desenvolupat dels nostres avis. No va d’això el debat, s’ha de poder parlar.
Però sí que sembla evident que avui hi ha molta gent amb manca de certeses i seguretats. No tenen una estabilitat laboral, no tindran una casa pagada i, simplement, no poden fer un pla a mitjà termini. No veure, des del nostre privilegi, que això els pot portar a agafar-se a qualsevol discurs (i dic qualsevol) i que no seria més que un fracàs de les polítiques del moment, és superioritat moral de la dolenta. La seguretat és, em sembla, el concepte clau del que se’ns ve. I disputar-ho ha de ser prioritat. Quan a la gent se li han anat llevant totes i cadascuna de les seguretats que tenia (laborals, personals, econòmiques, fins i tot identitàries), què podem esperar?
De moment, em trobo ara mateix justificant simplement el dret de tenir aquest debat i mentre discutim això i ens fem les mil travetes pròpies de qualsevol debat de les esquerres, hauríem de deixar d’insultar a qui busca seguretats on creu (desafortunadament) que les pugui trobar. Perquè del que la gent està farta és que els polítics els hi diguin què és el està bé. No demanen molt. No deixem que aquest debat el monopolitzin aquells qui menys els interessa el progres del país. I deixem de dir feixistes a votants històrics de les esquerres i que diuen les enquestes que ho deixarà de fer perquè, crec, només busca seguretat. Perquè és humà, és lògic i, a més, tenen tota la raó d’estar emprenyats.
