La Subhasta d’Art Solidària que va tenir lloc divendres al vespre a la Sala Fontova de Calonge s’ha tancat amb una recaptació final de 8.520€. Un centenar de persones van participar en aquesta subhasta, durant la qual es van posar a la venda 117 obres d’art cedides gratuïtament per diversos pintors i escultors. Els fons recaptats es destinaran íntegrament a la investigació que encapçala el doctor Antoni Matilla, de la Unitat de Neurogenètica Bàsica i Traslacional de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i que actualment s’està portant a terme per trobar una cura per l’Atàxia de Friedreich, una malaltia neurodegenerativa poc comuna. A la subhasta va assistir-hi també la Mireia Gómez, una veïna de Calonge que pateix aquesta malaltia.
La subhasta d’art solidària és una activitat organitzada per l’Ajuntament de Calonge amb la col.laboració del marxant d’art Juanjo Gallardo. La d’ahir va ser la segona edició d’aquest subhasta, que el Nadal del 2014 ja va recaptar gairebé 7.000 € que també es van destinar a lluitar contra l’Atàxia de Friedreich.
Una malaltia poc freqüent
L’atàxia de Friedreich és una malaltia poc freqüent que causa la degeneració de les neurones de la mèdul·la espinal i del cerebel, provocant sobretot dificultats en el moviment, en la capacitat de caminar i que amb el temps deixa els pacients en cadira de rodes. Aquesta malaltia afecta unes 500 persones a Catalunya i comença a manifestar-se entre els 5 i els 15 anys. L’Atàxia de Friedreich no té cura i ara l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol de Badalona, la Universitat Autònoma i pacients i associacions de tot l’Estat espanyol han apostat pel micromecenatge per poder finançar la investigació per curar aquesta malaltia. La Mireia Gómez, pacient d’atàxia, ha decidit lluitar contra la malaltia col·laborant en el projecte STOP-FA, iniciant la recollida de taps de plàstic, repartint cartells, flyers i guardioles als comerços de Calonge i Sant Antoni.
El projecte d’investigació contra l’atàxia està liderat pel doctor Antoni Matilla Dueñas, de la Unitat de Neurogenètica Bàsica i Traslacional de Germans Trias i Pujol. L’objectiu és generar uns virus modificats genèticament (virus adenoassociats) que, introduïts a les neurones, aconsegueixin que la frataxina es produeixi de manera normal. Per això el projecte compta amb la participació de la UAB, liderat pel doctor Miguel Chillón, investigador ICREA del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat i del CBATEG, que s’encarregarà de la fabricació d’aquests virus. La investigació s’iniciarà amb ratolins i es preveu que, abans de 5 anys, es facin els assajos clínics en humans. Aquest tractament es preveu que comporti una important millora de la qualitat de vida en les persones que tenen la malaltia avançada, i que eviti el desenvolupament de la patologia en aquelles altres persones a les quals s’acabi de diagnosticar.
Aquesta malaltia té una incidència de 2 casos cada 100.000 persones en poblacions d’origen europeu, i en canvi no afecta els ciutadans d’origen africà o asiàtic. Per la seva baixa incidència és considerada una patologia rara o minoritària. A Catalunya la pateixen unes 500 persones i a l’Estat unes 3.000.
