Pel·lícula d’animació franco-belga que compta amb el japonès Studio Ghibli entre els seus productors. El director ha estat Michael Dudok de Wit, que va guanyar l’Oscar l’any 2000 amb el curt d’animació Father and Daughter.
La tortuga roja està protagonitzada per un nàufrag que és arrossegat per les onades fins a una illa deserta. Els seus intents per escapar a través de balses construïdes per ell mateix són boicotejats per una misteriosa i enorme tortuga roja que sembla necessitar que no abandoni l’illa. La relació entre l’home i l’animal anirà prenent un caire de faula.
Els infants veuran a La tortuga roja un conte senzill i bonic però aquest té diverses capes i lectures pel públic més adult. L’estètica de la pel·lícula és molt europea i s’allunya completament dels productes animats comercials que estem acostumats veure en el cinema. No té diàlegs, només escoltem sorolls i música, i està feta amb animació tradicional de línia clara. Algunes escenes podríem qualificar-les de pictòriques. Més a contracorrent no és possible.
Un cop vista, no és d’estranyar que atragués l’atenció de l’Studio Ghibli ja que els temes que toca són molt propers a ells. La relació entre l’home i la naturalesa, l’amor i el cicle de la vida són qüestions que Ghibli ja ha tocat i aprofundit en diverses ocasions.
La tortuga roja no deixa de ser un conte, amb un representació molt bonica, amb diferents capes de lectura. Una melancolia del cicle de la vida i de la relació entre l’home i la natura. Una petita joia.
La tortuga roja està protagonitzada per un nàufrag que és arrossegat per les onades fins a una illa deserta. Els seus intents per escapar a través de balses construïdes per ell mateix són boicotejats per una misteriosa i enorme tortuga roja que sembla necessitar que no abandoni l’illa. La relació entre l’home i l’animal anirà prenent un caire de faula.
Els infants veuran a La tortuga roja un conte senzill i bonic però aquest té diverses capes i lectures pel públic més adult. L’estètica de la pel·lícula és molt europea i s’allunya completament dels productes animats comercials que estem acostumats veure en el cinema. No té diàlegs, només escoltem sorolls i música, i està feta amb animació tradicional de línia clara. Algunes escenes podríem qualificar-les de pictòriques. Més a contracorrent no és possible.
Un cop vista, no és d’estranyar que atragués l’atenció de l’Studio Ghibli ja que els temes que toca són molt propers a ells. La relació entre l’home i la naturalesa, l’amor i el cicle de la vida són qüestions que Ghibli ja ha tocat i aprofundit en diverses ocasions.
La tortuga roja no deixa de ser un conte, amb un representació molt bonica, amb diferents capes de lectura. Una melancolia del cicle de la vida i de la relació entre l’home i la natura. Una petita joia.
- Publicitat -
