La Universitat de Girona (UdG) estudia un nou sistema de reg impulsat per un viver gironí que permet estalviar fins a un 50% d’aigua. L’ha desenvolupat Vivers Planas de Púbol amb l’empresa barcelonina VISReg. Combina el gota a gota amb una mànega tèxtil que envolta el tronc dels arbres i recrea un plugim constant, perquè s’impregna d’aigua i l’exsuda mica en mica. “Això ens permet regar amb cabals molt més baixos i distribuir l’aigua de manera més uniforme”, diu l’amo del viver, Joaquim Planas. Ara el grup de recerca en Enginyeria i Gestió del Reg de la UdG engega un assaig que té dues fases: quantificar l’estalvi d’aigua i d’adob del nou sistema i assegurar que no afecta el creixement ni la qualitat de la planta ornamental.
El nou sistema de reg és una hibridació entre el gota a gota tradicional i les mànegues exsudants. El viver de Púbol l’aplica per als arbres i plantes ornamentals que cultiven en contenidor (els testos de plàstic grossos). A cadascun hi ha un o dos degoters connectats a una mànega tèxtil, que fa una anella i envolta el tronc dels arbres o les tiges.
Quan s’obre l’aixeta, l’aigua no cau directament sobre la terra (com passa amb el gota a gota). Impregna tota la mànega, que quan és molla la va exsudant a poc a poc cap al substrat. Per fer-se’n una idea de com funciona, Joaquim Planas fa un símil amb la pluja. “El millor per a una planta és que se la regui de manera constant i el més a poc a poc possible; i aquest sistema, precisament, el que fa és imitar l’efecte d’un plugim, d’un xim-xim que s’escampa per tota la superfície del contenidor”, concreta el propietari del viver.
Joaquim Planas explica que el nou sistema (batejat com a VISReg) reparteix millor l’aigua i permet ser “molt més eficient amb el reg”. De fet, d’entrada, tant els vivers de Púbol com l’empresa calculen que permet estalviar entre un 33% i un 50% de l’aigua que es fa servir amb el gota a gota tradicional.
Però no només això. De retruc, també es redueix la quantitat d’adob i de fertilitzant i no cal repartir diferents degoters per tota la superfície del contenidor. Amb tan sols un o dos que estiguin connectats a la mànega exsudant n’hi ha prou.
Planas també concreta que, a diferència de les que hi havia fins ara (fetes de plàstic o cautxú) la mànega del VISReg també resisteix millor les inclemències del temps. “Les altres es feien malbé molt amb els rajos UVA i s’acabaven esquerdant o desintegrant; però aquesta, al ser tèxtil, té una vida útil molt llarga, que pot arribar fins als deu anys, i no es veu alterada pel sol ni la meteorologia”, explica el propietari dels vivers.
Assaig científic
El sistema VISReg va començar a desenvolupar-se fa tres anys. I ara, després que s’hagi implantat a part del viver de Púbol, farà el salt el laboratori perquè centrarà un assaig científic per comprovar-ne l’eficàcia. Hi participaran una desena d’investigadors. L’estudi el portarà a terme el grup de recerca en Enginyeria i Gestió del Reg de la UdG, que forma part del Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària de la universitat.
El doctor i professor d’Agricultura Gerard Arbat, que és qui lidera la recerca, explica que l’estudi tindrà dues fases. La primera, que es farà sense plantes, començarà aquest gener mateix. S’agafaran diferents contenidors amb substrat, es recrearan les condicions d’un hivernacle i, durant tres setmanes, es compararà el sistema VISReg amb el gota a gota tradicional i amb un tercer mètode de reg (en aquest cas, integrant el degoter en un tub en forma d’anella).
Gerard Arbat concreta que els diferents registres, que s’aniran anotant de manera periòdica, no tan sols permetran quantificar quin és l’estalvi d’aigua exacte que s’aconsegueix amb el VISReg. “També podrem veure si l’anella d’exsudació la distribueix de manera més uniforme arreu del substrat”, explica l’investigador de la UdG. A més, en aquesta part de l’assaig també s’analitzarà si la terra reté més nutrients (perquè si l’aigua es queda tota dins el contenidor, i no s’acaba escolant per la base, s’evita que els acabi arrossegant).
Amb plantes de viver
Després d’aquests primers resultats, l’assaig de la UdG entrarà en una segona fase. I aquí, ja s’hi incorporaran plantes. En aquest cas, l’estudi s’allargarà durant mesos o fins i tot un any sencer, perquè es recrearà tot el cicle de creixement (d’ençà que la planta entri al viver i fins que en surti).
“Apart d’estalviar aigua, el viver vol produir planta, i fer-ho amb els estàndards de qualitat que necessiten”, concreta Arbat. Per això, en aquesta segona fase, l’estudi científic posarà el focus en assegurar que el sistema VISReg no afecta ni el creixement ni la qualitat de la planta.
“L’assaig s’enfocarà en veure si la reducció d’aigua que permet l’anella exsudant no té efectes en el desenvolupament ni en l’estètica de la planta”, diu l’investigador de la UdG. “A priori, amb les proves que s’han fet al viver no s’ha vist que passi res d’això, però cal certificar-ho”, hi afegeix Arbat.
La mateixa dotació que el 2015
La intenció de Vivers Planas és anar estenent progressivament l’ús del sistema VISReg, i que d’aquí a un any i mig o dos ja estigui implantat al 100% de la superfície del viver. “Estalviar aigua sempre és important, però en la situació en què ens trobem ara, encara ho és més”, diu Joaquim Planas, en referència a la sequera persistent.
De fet, el viver de Púbol porta temps aplicant sistemes per reduir l’aigua que fa servir per al reg. I una bona prova és que, com concreta el seu propietari, amb la mateixa dotació que tenien el 2015, ara reguen una superfície que triplica la d’aleshores (perquè de les 35 hectàrees que tenia el viver, ara s’ha passat a més de 100).
“Estem en un moment crític i totes aquelles mesures que ajudin a estalviar aigua són molt benvingudes”, subratlla l’investigador de la UdG, en referència al sistema VISReg. “A més, s’ha de tenir en compte que optimitzar l’aigua, de retruc, també permet reduir els fertilitzants i la quantitat de nitrogen; i això és beneficiós per al medi ambient”, hi afegeix Gerard Arbat.
Diferents aplicacions
El director general de VISReg, Emili Sabadell, explica que l’estudi de la UdG els interessa molt, perquè ha de permetre “acreditar” allò que ja s’ha vist amb les proves que s’han fet al viver. “Ens permetrà comptabilitzar l’estalvi d’aigua i de fertilitzants, però també veure quin és el rendiment del nou sistema i la capacitat de creixement que té la planta”, concreta Sabadell.
El director general concreta que el VISReg està “molt pensat per un tipus de reg més localitzat”. Però que això no impedeix que tingui “múltiples aplicacions” per a agricultura i jardineria. Per exemple, més enllà dels vivers, és útil per al reg individualitzat d’arbres en parcs i jardins, tanques vegetals, jardineres, camps de fruiters o hidroponia (com ara cultius de tomàquets, nabius o fruits vermells).
En espera d’allò que concretin els resultats de l’assaig de la UdG, Emili Sabadell explica que el VISReg ja s’ha començat a comercialitzar en col·laboració amb Vivers Planas. “Comencem a fer-ho a Espanya, a Itàlia, a Turquia i a països com l’Azerbaidjan; però anem a poc a poc, perquè hem de poder demostrar-ne el rendiment, que és el que estem aconseguint ara”, conclou.
