Ahir al vespre vam saber la trista de notícia del traspàs de Nuccio Ordine, un dels pensadors humanistes més destacats dels nostres temps. Se’n va massa jove, als 64 anys i amb una trajectòria ben intensa de llibres i xerrades que cal recuperar per homenatjar-lo.
L’havia convidat a venir a final d’anys a la UPC, on treballo, i vaig poder percebre la facilitat de tracte que tenia i la voluntat de servei. Caldrà que molts homes i dones n’agafin el relleu: més que mai ens cal una mirada reposada, un sondeig calmat i un coneixement profund de la història. La cursa imparable de la tecnologia, amb un desenvolupament de la IA que alerta fins i tot als seus hipòcrites desenvolupadors, ens obliga a parar atenció als valors de l’humanisme. Podríem començar fixant-nos en la patacada dels nostres nivells de comprensió lectora. Ens haurien d’alertar tant o més que les notícies del canvi climàtic i la sequera (comparar-ho amb l’atenció que genera el possible retorn de Messi, ja em sembla agosarat)Ens estem convertint en analfabets funcionals mentre veiem com la dreta i ultradreta s’entrenen a la banda, i com a tot Europa, s’apropen en forma de responsables polítics que ja prometen acabar amb lleis progressistes que no han complert ni dos anys de vida.
Davant d’això, només crec en l’actitud personal i el llegat -picar pedra, en diuen- que cadascú podem aportar: fomentar diàlegs, converses, desconnexions, lectures i comentaris de lectures, fer-nos apassionats del cinema, el teatre, els debats, ser-ne militants i no deixar de compartir-ho. Programar-los, els que ens és més fàcil. Un a un, persona a persona, intentant contagiar-nos de la utilitat de l’inútil. Quin títol més suggerent i provocador!
