El jurat popular ha declarat l’acusat de matar el germà a cops de crossa a Palafrugell culpable d’homicidi. El veredicte recull que la matinada del 24 d’agost del 2018 “una baralla va acabar en una agressió” i que el processat va propinar “una insistència de cops” a la víctima, sobretot al cap. El jurat sosté, però, que Rafael Cortés no va actuar amb abús de superioritat perquè els dos germans “estaven molt malalts” i no hi havia desproporcionalitat física. Sí que li aprecien l’agreujant de parentiu i dues atenuants: una de drogoaddicció perquè és “politoxicòman i alcohòlic” i una altra d’arravatament. El fiscal demana 12 anys i mig de presó i la defensa la pena mínima.
“Hem quedat molt impactats amb l’omissió de socors el dia dels fets i amb que, en cap moment del judici, hem pogut apreciar un penediment posterior”, recull el veredicte del jurat popular que declara el fratricida de Palafrugell culpable d’homicidi.
Per unanimitat, els nou membres del jurat declaren provat que la matinada del 24 d’agost del 2018 va començar una discussió entre l’acusat i el seu germà, que vivien plegat en una casa al carrer Caritat 84. Durant el transcurs de la batussa, i “amb la intenció d’acabar amb la seva vida, o almenys sent conscient que amb aquesta acció podia causar-li la mort”, Rafael Cortés va començar a colpejar la víctima amb una crossa causant-li lesions “a la regió facial, a la zona cranial, a la zona toràcica, al coll, als braços, als avantbraços i a les extremitats inferiors”.
Les ferides infringides durant l’atac, van provocar una hemorràgia “ràpida i important” a la víctima, que va morir “minuts després”. No va ser fins hores després de l’agressió, i ja a primera hora del matí, que l’acusat va anar a alertar que havia trobat el germà estès a terra enmig d’un bassal de sang. D’entrada, però, no va explicar que l’havia colpejat durant una baralla i va dir als primers policies que se l’havia trobat així quan s’havia despertat.
El jurat popular, en aquest punt per set vot a dos, descarta l’agreujant d’abús de superioritat. El veredicte argumenta que, segons diversos testimonis i pericials, els dos germans estaven “molt malalts” i patien un deteriorament física similar vinculat al consum de drogues i alcohol al llarg de les seves vides. Així, el jurat i sosté que Rafael Cortés no es va aprofitar d’una superioritat física a l’hora de matar la víctima. Sí que li aprecien, en canvi, l’agreujant de parentiu perquè ha quedat acreditat que eren germans.
D’entre el conjunt de circumstàncies atenuants que proposava la defensa, el jurat popular n’ha considerat provades dues: la de drogoaddicció i la d’arravatament. El veredicte argumenta que els dos germans eren “politoxicòmans i alcohòlics” i conclou (per set vots a dos) que Rafael Cortés tenia les capacitats “lleument disminuïdes”. I, per unanimitat, el veredicte apunta que el processat va patir “un atac de còlera”: “Estava ofuscat i fora de si, de manera que no podia controlar-se a si mateix. Estava encegat, tal i com ell mateix va reconèixer el judici quan va dir que quan s’enfada no veu res, s’encén i no és ell”.
El jurat descarta, per contra, que el processat actués en legítima defensa, que tingués les capacitats “molt disminuïdes” pel consum d’alcohol i drogues i que confessés el crim. En aquest sentit, argüeixen que la versió del fratricida “no és creïble” perquè té llacunes de memòria interessades i el seu relat de la baralla “no quadra” amb l’escena del crim.
12 anys i mig de presó
Després de la lectura del veredicte, el magistrat president Juan Mora Lucas ha dissolt el jurat popular. En base als fets que han considerat provats, el fiscal Enrique Barata ha sol•licitat que el condemnin a 12 anys i mig de presó. Inicialment demanava 14 anys i 10 mesos per homicidi amb les agreujant d’abús de superioritat i parentiu. Barata considera que el veredicte descriu una agressió brutal que avalen aquesta petició de pena.
La defensa, encapçalada per la lletrada Nerina Vidal, ha sol•licitat que li imposin la pena mínima per l’homicidi amb una agreujant i dues atenuants. El judici, que s’ha fet a la secció tercera de l’Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
