Quan a la costa encara dubtem si anar a banyar i les gelateries encara estan obertes, podem veure com els Ajuntaments, per tenir-ho tot a punt quan toca, comencen a penjar els llums de Nadal a totes les ciutats i pobles.
A les grans ciutats són els comerciants qui es responsabilitzen de vestir de Nadal els carrers, però els Ajuntaments n’atorguen subvencions, el que implica que els governs municipals consideren que les lluminàries són d’interès públic i val la pena promoure-les. A la gran majoria de pobles de l’Empordà són els Ajuntaments qui paguen directament les llums de Nadal i la seva instal·lació i manteniment, ja que només els faltaria pagar això al petit comerç que aguanta de forma estoica als nostres pobles i ciutats. Per tan ho podem considerar majoritàriament una inversió pública i també un servei municipal que es va repetint.
Aquest no és un article en contra d’engalanar els carrers per Nadal. Malgrat que no tingui un gran esperit nadalenc, penso que hi han de ser i que contribueix positivament a generar aquesta “màgia de Nadal”, especialment pels més menuts de les cases. Evidentment, també contribueix al fet que encisats per aquesta màgia, entrem als comerços a comprar, fins i tot coses innecessàries. Però si això dona més vida i ajuda al petit comerç local, no hi puc estar més d’acord.
Pel que fa al tema energètic, és clar que des d’altes instàncies s’ha decidit aplicar una amnistia a l’enllumenat de Nadal. Per què dic això? Doncs perquè el Decret 190/2015, estableix que en el període nadalenc l’enllumenat s’ha de mantenir apagat en horari nocturn i ha de disposar d’un sistema d’accionament programable. Això no ho compleix ningú, ja que per poder-ho fer les llums de Nadal han de disposar d’un sistema elèctric independent, és a dir que no val connectar-ho als fanals (com fa tothom). Fer una xarxa independent només ho poden permetre les grans ciutats, i per això majoritàriament no es compleix el famós decret. No entenc això de fer lleis per a després no complir-les. Alguns ho justifiquen dient que el canvi de la il·luminació nadalenc per la tecnologia LED ha reduït molt el consum energètic. I tenen raó, però també és veritat que alguns municipis amb aquesta justificació han decidit il·luminar més carrers, cosa que implica de forma clara un major consum.
Però el tema que més m’interessa comentar, que és absolutament subjectiu, és l’estètica dels llums de Nadal. Molts Ajuntaments fan grans esforços des de les arees d’urbanisme, amb paisatgistes, arquitectes i delineants per tenir i dissenyar un nucli urbà bonic i singular i em sorprèn molt com per Nadal pots observar municipis preciosos instal·lant llums de Nadal horrorosos, estridents i amb poca coherència amb l’entorn i els seus habitants. Pobles mariners amb llums “barroques”, rens i pares Noels. Pobles diversos amb llums religiosos, creus i angelets. Ciutats sense estació amb trens il·luminats. L’horrorosa llum blava que et vol traslladar a un ambient fred mentre no baixem dels 17 graus centígrads. La dolorosa combinació de llums càlides i fredes en els mateixos element i carrer.
Si us plau, pensem una mica més en com han de ser els llums de Nadal. Personalitzem una mica, no posem per posar. Apliquem el “menys és més” i com a mínim siguem una mica coherents si us plau. Llum càlida, homogeneïtat i defugir del barroquisme. Som-hi!
